Ànima Alada

Els meus trèvols

2010-05-27T20:07:00.009+02:00

Mentre revisava el correu electrònic, la safata d'entrada, em va avisar de l'arribada d'un nou e-mail. Per inèrcia, els ulls es van dirigir a les lletres destacades en negreta i, rere seu, la mà hi acompanyà el ratolí. De B., assumpte Els trèvols.

El B., és un company que veig ben poc sovint, i quan ho fem, parlem de temes banals i bàsicament amb converses breus de gran càrrega humorística. Tenim una amiga en comú que, de tant en tant, ens va posant al dia de les novetats de les nostres vides respectives i, així, d'alguna manera, sembla que estiguem més en contacte del que en realitat ho estem.

Rellegint el nom de l’emissor, em vaig quedar pensativa. El títol semblava, a priori, un correu en cadena que sovint obro amb desgana però amb l'esperança que sigui mínimament acceptable. Ell, no és d'aquest tipus de persones que reenvia missatges d'aquests a tort i a dret.

El meu dit va ser més ràpid que el meu cap. Mentre aquest últim encara seguia rumiant les diferents possibilitats del contingut, el meu dit curiós, i com a acte reflex, ja havia clicat, i feia uns segons que ja apareixia un text a la pantalla.

L'escrit citava a Epicur i a Sòcrates, feia referència a les històries de trèvols, eriçons i guineus, i recordava la frase de "ludere ut cognoscere". Vaig haver de començar a llegir un parell de cops, per tal de processar aquell conjunt de paraules metafòriques d'un nivell cultural massa elevat per a la meva ment poc privilegiada.

Al cap d'una estona, vaig aconseguir desxifrar el missatge, la culpable del qual era l'amiga en comú qui, amb un excés de confiances, havia narrat preocupada una situació que m'afectava. En B., amb un atac d'empatia va decidir, per primera vegada, parlar-me seriosament, per a donar-me rams de trèvols, molts ànims i un cop de mà.

Em vaig quedar immòbil davant l'ordinador una estona més, mirant al buit d'entremig de les lletres. Inesperadament, vaig començar a notar que alguna cosa m'emocionava. M'agradava el mail, m'agradava el que em deia, m'agradava el fet que pensessin en mi, que es preocupessin per mi...

Aleshores, va ser quan realment vaig veure que el meu ram de trèvols són totes aquelles persones que llunyanes o properes m'envolten, i que sovint sense adonar-me'n fan que la meva vida sigui una mica millor.

Ella

2010-05-12T22:56:00.002+02:00

“Merda, el mòbil” va pensar en veure-la allà terra, amb l’idea de demanar ajuda.
La cara, se li havia empal·lidit amb la batzegada, i l’expressió de dolor evidenciava que no era una simple caiguda. Es va ajupir al mig del bassal per aixecar-la.
Un cop dempeus, estava atordida, i desorientada. L’aguantava envoltant-li el cos amb els braços sense gosar a apartar-se’n massa, volent assegurar-se, que a pesar de tot, estava bé.
Va ser en aquell precís instant, enmig dels nervis i la preocupació quan es va adonar que des d'aleshores, les atencions les necessitava ella. Ella, que sempre havia estat el puntal, la que sempre prenia decisions, la que consolava i aconsellava.

Em fas pena

2010-02-23T21:27:00.005+01:00

Tranquil·la, sóc capaç d'entendre-ho. Necessites destacar? Endavant. No seré pas jo qui et prengui el protagonisme. No et faran més falta els cops de colze. Ja veig que això et desconcerta. Sóc així. Via lliure. És que a mi, això d'escalar posicions no m'ha semblat mai massa interessant, i penjar-me medalles tampoc acaba d'anar amb mi. Però és que cadascú és com és, i qui sóc jo per a impedir-t'ho? Se't nota feliç, pletòrica, quan ho fas. Com podria privar-te d'aquests instants d'autosatisfacció? Però, escolta: quan hagis de passar per damunt, avisa, més que res perquè no cal que em trepitgis. Em faig al càrrec que la teva vida ha de ser molt buida i les teves inseguretats molt grans. Per tant, no et treuré la teva ració diària d'alegria.

Dibuixa'm i treu el millor de mi

2010-01-21T20:58:00.004+01:00

Tot i la poca edat i la manca d'experiència, no hi havia espai per a la vergonya. Des d'allà, no tocava ni un mil·límetre de la meva pell, però el meu cos s'escalfava talment com si ho estés fent. Es fixava en cadascuna de les meves corves i les recorria atentament amb aquells ulls brillants que em penetraven i m'excitaven des de la distància.
Cada cop que alçava la vista del quadern i, amb el llapis traçava suaument una línia, sabia que em peretenyia. Carícies de carbonet.
Aquell mig somriure de satisfacció i plaer em distorcionava la percepció del temps. I la nit, que queia taaan ràpid... s'encarregava de la resta.

Ales caigudes

2009-11-17T19:44:00.000+01:00

Descansa

2009-08-26T19:33:00.004+02:00

Qui sap els seus motius reals?! La vida és molt cabrona, a vegades. I ell n'estava cansat.

Potser pensava que així marxava sense molestar a ningú. Potser creia que el fet de que el veiessin dia a dia caure més avall del pou no els feia cap bé. Potser estava convençut que tothom estaria millor sense ell.

Potser les nostres mans no eren prou fortes, potser no el vam agafar bé...

Final d'etapa

2009-07-01T01:17:00.003+02:00

L'últim viatge amb tren cap a la feina amb la meva estimadíssima Laura. L'últim bon dia a la conserge. L'última repassada a la classe. Les últimes riallades amb els companys que insisteixen en ocupar-me la classe...

Porto dies pensant en com va ser la meva arribada, i ara toca marxar. Tanco la porta amb presses, evitant pensar-m'ho massa. Aguanto el tipus, com ho vaig fer el dia 23 amb els nens tot i els seus plors.

Baixo les escales fent bromes i em dirigeixo a fer l'aperitiu final a la biblioteca. Quasibé ni menjo. Alguna cosa em comença a tancar l'estomac.

Arriben els comiats i els companys m'abracen amb més força de l'habitual. No es tracta d'un simple "bones vacances". Quan s'aparten i veig com els brillen els ulls, intento obrir bé els meus per tal que s'assequin ràpid i no en caigui res. Però al final, em resulta inevitable.

Carregada, no només amb el material que he anat fent aquests anys, sinó també, i encara més important, de records i de grans persones. Tanquem una etapa per a començar-ne una altra igual o més enriquidora. Creuo els dits, i m'hi llenço de cap.

Què vols que et digui?

2009-06-11T18:12:00.002+02:00

Em dius que t'agrado i et són igual les circumstàncies. Tu ara respires tranquil. T'és igual la resposta que et vull donar, perquè ja la saps. Només busques el teu alliberament i només et queda esperar que jo mogui peça. Vols que, com que tu no ets capaç d'allunyar-te, ho faci jo per a tu. Estimat amic, la postura còmoda no sempre és la millor.

Desconnexió voluntària

2009-05-01T14:57:00.004+02:00

Necessito estar amb gent, però al mateix temps la gent em cansa. Els seus missatges i trucades em deixen indiferent, i el simple fet de quedar es converteix en una obligació. Les converses em recorden que he nascut per ser l'eterna amiga mocador que consola i anima quan hi ha problemes de desamors o del simple dia a dia. Aquella de la que un s'oblida d'anar més enllà després del bé de rigor, després de la pregunta com estàs. Permeteu-me amics desconsolats, que tanqui temporalment el consultori, no us angoixeu si no hi ha ningú que us escolti a l'altra banda del telèfon, si el messenger està sempre desconectat, si no contesto correus...
Deixeu-me que primer atengui un cas més personal. Un jo frustrat que volta per casa amb pijama amb orelles cansades.

Seguint endavant sense molestar

2009-04-10T18:38:00.004+02:00

No puc badar. Al més mínim indici he de correr. Proves i més proves. No és greu. Sé que no em moriré d'això. Però ara m'autocompadiré una estona, si cal, ploraré, i després sortiré fent-ne broma. Fent-me la forta, com sempre. Perquè sóc forta!

Ulls secs, ànima incredula

2009-03-24T20:55:00.001+01:00

Demà serà un altre dia...

Estic emprenyada

2009-03-09T21:32:00.002+01:00

Estic molt enfadada. Però, de fet, fa mitja hora estava com un dia qualsevol al vespre. Una mica cansada, refredada, i acabant feines i més feines.
Estava buscant en un antic bloc meu un escrit sobre els meus alumnes, per tal que em servís d'inspiració per a un que em demanen els pares pel comiat de sisè. I com que ja no el tinc a la llista d'historial he teclejat el nom al Google, on evidentment surt tot. Per sorpresa meva, el tot, és tot.
Resulta que algú molt espavilat, el qual no tinc el gust de conèixer, ha copiat literalment un text meu per acompanyar una foto del seu Fotolog. Ara es veu que em plagien! Què apurada d'idees va la gent que no hagin trobat a algú millor. No soporto als copions, als mentiders, als que roben les idees (per dolentes que siguin) dels altres...

Ho he de pair, però gràcies, de tot cor...

2009-02-24T21:14:00.006+01:00

...intentas averiguar lo que quieres, aunque no lo sabes del todo...
...eres capaz de pasar de un estado de ánimo a otro bastante rápido...
...te gusta reflexionar sobre las cosas que pasan, y te pasan...
...crees que tienes unos valores fuertes y supongo que a veces tienes conflictos de no saber como actuar cuando pasa algo que interfiere con ellos...
...crees que el futuro siempre será mejor...
...te gustan los retos, y que te reten, aunque no retar...
...te gusta más observar que opinar...
...creo que eres bastante equilibrada razón-corazón, aunque seguramente tu pienses que no, y que eres poco racional...
...intentas superarte en lo que haces, y eso te da disgustos...
...tienes mucha paciencia...
...hay muchas cosas que no te gustan del mundo, aunque no sueles atreverte a ponerlas de relevancia...
...crees que en general la gente no te conoce... no sé si porque crees que eres tirando a complicada, o pq ellos son tirando a simples...
...creo que te gusta más la imagen que tienen de ti, a como tu crees que eres o al menos la mayoría de veces, algunas pocas, estás super orgullosa de ser distinta...

Com em veuen?

2009-02-16T21:15:00.002+01:00

Què en penses de mi?
Doncs no ho sé. Que em caus bé.
Però això no em contesta la pregunta.
Doncs que ets bona persona.
I ja està?

Sort de tu

2009-02-12T21:48:00.002+01:00

Et truco atabalada explicant-te que arribaré més tard, ha estat un dia dur. Només obrir la porta em tapes amb la manta de coloraines i em fas seure al sofà. Xocolata preparada i petons que s'enfonsen a les meves galtes. "Ja s'ha acabat el dia" em dius a cau d'orella...

Seguim

2009-01-01T23:23:00.007+01:00

...2 de gener de 2006, no fa tant, però... quant temps!

Cada any, cada mes, cada dia, cada minut, cada segon... guarda racons imprevisibles per a que els curiosos tinguem ganes de saber què hi ha més endavant. Bo o dolent, no ens podem estar de la sorpresa, i seguim amb tot i a pesar de tot.

I aquí estem encetant-ne un altre com si res, deixant enrere uns mesos d'entrebancs posats per l'escut que mai serà perfecte, i agitant les ales amb desig de saber què hi haurà més enllà, mirant endavant amb il·lusió com qui obre un regal misteriós i màgic...

I què més màgic que seguir vivint?

Desig

2008-12-26T20:53:00.001+01:00

Bones Festes

2008-12-23T19:58:00.000+01:00

Gràcies

2008-12-14T18:57:00.003+01:00

Necessitava una abraçada i només tu me la vas saber donar.

Ara aparta't, no em facis plorar.

Què deuen pensar de mi?

2008-11-27T22:20:00.004+01:00

-Ànima... tu que vols ser quan siguis gran?

-Encara no sóc gran?

Passat escapçat

2008-11-26T18:27:00.006+01:00

Fa un temps, quan les ales estaven plegades i tocava, metafòricament parlant, de peus a terra, un amic em va dir "és perillós jugar a tornar".

Però... és tan difícil no fer-ho!

Dius ser tan feliç que la meva felicitat, sentint-se petita, s'aparta per deixar pas a l'enyorança.

Millor, tanca-la

2008-11-22T12:31:00.002+01:00

Il·lusions.

Però sempre s'acaba topant amb la realitat.

Estira-cistells

2008-11-19T21:29:00.004+01:00

Ahir al supermercat...

Una mica de xocolata per pujar la moral, una bossa de taronges perquè no falti la vitamina C... Un marrec de no més de dos anys m'estira del cistell i corre amunt i avall dels passadissos. Aigua que ens estem quedant sense, llet no se si em fa falta però per si un cas... Què mono! Tomàquets, només en tinc un crec i pa, amb una mica de sort està acabat de sortir... Aquest nen no té pares?

Esperant el torn...

La parella de davant, molt carregats i amb un cotxet, s'adonen que no porten prou diners i acaben deixant un paquet de neules. Clar homes, no és època encara, espereu-vos un meset, i sobretot espavileu que tinc una pila d'exàmens per a corregir. Marxen força ràpid, potser pensant amb la vergonya que acaben de passar o simplement en què car és tot.

Embossant...

Apareix una treballadora amb la criatura estira-cistells en braços. De quien es este niño? Alguien ha perdido este niño? Estaba en la sección de fruta. Tots miren però ningú contesta. Se m'escapa el riure. La parella del meu davant duien un cotxet buit. La dona corre preocupada cap a la porta. Al mateix temps, la mare entra per la del costat i ni veu al nen. Mira per terra com qui busca un objecte perdut, quan algú que se n'adona crida Esto es suyo? Sí. L'agafa i sense dir res marxa per on ha entrat.

Somnis

2008-11-15T19:03:00.006+01:00

Vaig anar a dormir amb moltes cabòries més importants i presents. Però coses de la ment... Avui he somiat amb tu.

Et perdonava de veritat, de cor, a pesar de tot el que vas fer. Et felicitava per estar bé i et donava ànims per a seguir endavant de millor manera. I sobretot, donava gràcies a les divinitats per no estar amb tu.

M'he aixecat tranquil·la.

Ni fent memòria

2008-11-04T17:47:00.005+01:00

Anem a fer memòria...
Contrasenya del banc, codi pin del mòbil, correu xtec i contrasenya, portal epoca, correu bloc i contrasenya, correu hotmail i contrasenya, correu yahoo i contrasenya, correu bloc de classe i contrasenya, correu intercanvi lingüístic i contrasenya, contrasenya web d'anglès, contrasenya ordinadors de mestres, facebook habitual, facebook bloc...
I segur que m'en deixo algun! En quin món vivim? Jo que abans ja feia molt recordant el DNI!

Vella xaruga, mala astrugància

2008-11-01T17:44:00.005+01:00

No suportava aquelles reunions on les seves tietes s'encarregaven d'explicar, amb tota mena de detalls, les vides miserables de diferents dones que havien estat abandonades amb criatures pels seus companys. Els sentiments de pena i feblesa contats tan minuciosament provocaven una fiblada al pit.
"No et fiïs mai d'un home que tingui nas a la cara, filla". "Tots volen el mateix, i l'amor i les promeses són bajanades, si la del costat ho fa millor et deixen sense contemplacions!"
"Això depèn de les persones, no té res a veure en ser home o dona".
"No saps de què parles. Ara ets massa innocent encara, ja ens donaràs la raó d'aquí a uns anys".
Mai aconseguia convèncer-les del contrari i creure's el que deien li feia deixar de creure en la màgia de tot allò en que li agradava somiar. Xerrameca de vella amargada, pensava.
La seva mare, assentada a l'altra punta de taula, callava, i aquell silenci feia que la Mar la mirés buscant desesperadament una picada d'ull o un simple somriure de complicitat. Però res. Semblava que, en el silenci, ella també hi estava d'acord. El seu pare també era així? El seu pare se n'anava de putes? El seu pare es desentenia de tot? I si tot havia estat una farsa? Ella formava part d’aquesta gran mentida? I la seva vida? La seva vida seria igual?

Satisfeta no només quan ho diuen altres

2008-10-28T18:13:00.003+01:00

Pluja. Mal dia. Esverament generalitzat...
-Va nois, ràpid, taules ordenades i orelles parades que avui tenim una visita que us encantarà.
Es van situant mica en mica sense deixar la xerrera de banda. Camino pausadament al llarg de la classe fins arribar al final i obro la porta. Les dues educadores de l'ajuntament ja s'estan esperant. Alguns s'han adonat que aquell no és un taller més dels molts que fem, i amb una exclamació fan que els que encara baden, girin ràpid el cap.
Després d'uns segons de silenci torna a haver-hi rebombori, una nena d'última fila s'ha espantat amb el gos pigall.
-Em sembla que ja li han donat esmorzar, pots seure tranquil·la.
Riuen. Obren els ulls com a taronges per a no perdre cap pas de l'educadora cega i el seu gos. L'explicació es fa amena, tots tenen moltes ganes d'intervenir, narrar amb tota mena de detalls anècdotes i fer preguntes. Aviat veuen que no té massa sentit aixecar el dit, i que l'important és parlar d'un en un sense interrompre's. Jo mateixa em quedo parada del bé que ho fan.
Quan apareix l'alfabet en Braille i la màquina Perkins damunt la taula, el taller arriba al seu punt àlgid. Tots volen desxifrar el que per a ells semblen jeroglífics. L'educadora escriu cadascun dels seus noms en paperets.
-T'has deixat l'Ànima!
-Gràcies per pensar en mi Ramon! Un secret: em moria de ganes de tenir el meu també.
Riem plegats. Ens proposen un joc. Barregen els papers i es reparteixen. Haurem de llegir el nom del company o companya que tinguem. Quan creiem que ja ho tenim, li demanem a l'experta que ens digui si ho hem fet bé o no i l'entreguem al seu propietari. Es sorprenen de la seva rapidesa amb les mans.
Sona la música per anar al pati.
-No!!! una estona més. Criden quasi al mateix temps.
Els feliciten, diuen que són un dels millors grups que s'han trobat i els animen a seguir així. I com si d'una mama bleda es tractés, somric de satisfacció. Que macos són els meus nens!

Coctel molotov

2008-10-26T13:23:00.007+01:00

M'aixeco ara, encara amb regust de vodka als llavis i una pudor insoportable de tabac impregnada a la melena. Em miro al mirall i somric. Quines pintes! Ha estat un cap de setmana mogudet.

Divendres no volies festa, això de fer anys t'agrada menys que a mi. Ho sento, el regal, el pastís amb els dos tresos, i el sopar a la Dolça Hermínia amb la nostra sangria eren imprescindibles.

Dissabte ens tocava a les noies. Molta minifaldilla, i molta bota, però què voleu que us digui?! Jo com sempre, desentonant, amb els meus texans em sento millor. Ens van aguantar al Buongiorno amb lambrusco que, per sort, barrejat amb el meu medicament no va tenir efectes estranys. Més tard, ens apoderàvem dels micròfons d'un karaoke de mala mort, amb estovalles de lluentons i cubates cars. Com a punt final Carolina.

I qui es posa ara a fer el curs telemàtic i les fitxes de Halloween?

Diari... de tots plegats

2008-10-22T21:30:00.004+02:00

Quan l'amor deixa de ser només amor, quan el sexe deixa de ser només sexe, quan la dependència passa a ser independència i a l'inrevés...

Es busca objecte perdut

2008-10-19T21:01:00.003+02:00

L'he perdut i no sé on està. No és l'ombra del Peter Pan, però és important. L'he de trobar. Però on punyetes deu ser? Tinc l'habitació feta un caos, un desgavell de mals endreços i de coses que no sé on col·locar. Potser està per aquí. No pot ser que l'hagi perdut. Avui, em fa molta falta. Potser en aquells calaixos que vaig voler tancar amb clau? Què en vaig fer de la clau? Ah, no! Ara que hi penso, l'últim cop que el duia amb mi... sí! el tenia la setmana passada quan portava un gomet groc enganxat al nas! I des d'aleshores? Ni rastre. M'he d'esforçar, he de fer memòria...

Algú ha vist un somriure extraviat?

Per molta ànima que hi hagi, quan la carcassa no va...

2008-10-13T13:11:00.002+02:00

-Bon dia, mira, m'acaben de derivar d'urgències cap aquí, perquè no tenen l'especialista, a veure si em podeu fer un forat.
- Sí, el Dr. R., oi?
- Avui no visita, t'agafarà la Dra. M., va bé?
-D'acord.
- Digam el teu segon cognom, si us plau.
- El segon?
- El primer ja me'l sé, Alada, no?
- Sí. El segon és Volada.
- Ja et tinc.
- Que et recordis del meu nom amb la de gent que passa per aquí no és gaire bo.
- Bé, emmm, per a tu no.

Patint amb o sense motius

2008-10-07T18:05:00.003+02:00

Ella, no treballa en una fàbrica, però els dies passen ràpids i foscos enmig de la monotonia. S'asseu en un racó i mira com ja no la necessita, es pregunta si ara els t'estimos són de cor, o han passat a ser també part de la rutina. I què fer si els somriures els regala a altres més joves a qui no se'ls nota el cansament a la cara. Espera desesperada que es produeixi l'adéu, mentre l'altre li jura que no existeix comiat possible. Quan s'acabarà el patiment?
No està prou segura per creure'l, no és prou valenta per anar-se'n. El necessita.
Ferida sota el pit, els dies passen ràpids i foscos enmig de la monotonia.

Resum boig del telegrama mensual

2008-09-30T22:38:00.004+02:00

Banda dreta codificada. Guapo! Listo! Avui serà un gran dia. Ai, la fira! Quina sort de paral·lela. Tot controlat. No em sé posar gotes. Un crack de la pissarra digital. Cues d'Abacus. Ens coneixem de Turquia. La Mercè, però què dir de la nostra festa! La Natàlia i les mides negres. Però tot negre! Mai havíeu estat tan al cas... Boira a la banda dreta. Tòmbola de Càritas. Concerts i cinema. Una setmana més?! Com quedes sense cua? Quin tros d'impressora. Àngela Maria!

Que maca és la vuelta al cole

2008-09-04T18:08:00.004+02:00

Esquivar centenars de personatges lluint cansalada o musculs amb alts graus de suor, s'ha convertit en una activitat diària des del dilluns...
Fins ara podia mourem per la piscina amb tota tranquil·litat sense preocupar-me per ser embestida per una sirena terrestre enfundada a pressió dins un banyador i un casquet poc estètic.
Fins ara podia remenar el meu cul per les classes de fitness i la monitora sabia que jo era a la que havia de renyar "sube el talon" " y sube y sube y sube... ocho más".
Fins ara no em calia corre per agafar la segona màquina de la dreta, que coi! ja prou faig treient la llengua un cop dalt.
Fins ara no havia de fer cua per dutxar-me, ni esquivar pits i cuixes de totes les edats per arribar al meu armariet. Ni em calia fer malabarismes ni equilibris per vestir-me un cop hi arribava...
Que maca és la "vuelta al cole", sobretot si passa ràpid i la gent s'oblida del propòsit de posar-se en forma.

Reunió de bruixes

2008-08-30T15:13:00.005+02:00

De petits ens posàvem a prova passant pel carreró i fent-nos els valents.

Cobert, brut i fosc, realment feia por.

Mils eren les històries que ens inventàvem d'aquell racó de poble datat del segle XIII; cap de verídica, també us ho he de dir, però si hi afegíem sorolls fantasmagòrics, les esgarrifances estaven assegurades...

Fem un canvi?

2008-08-29T22:46:00.003+02:00

Què passa quan toquen allò que més estimes? Acció barrejada amb realitat massa crua d'aquelles que són obligades a exercir la prostitució.

Sobren morts però ho tinc clar, vull un pare com Liam Neeson a Taken.

La cabra

2008-08-22T21:24:00.005+02:00

Feia uns quinze anys que no hi tornava. El lloc continua estranyament igual, però canviat. Massa ganes de clientela pel meu gust.

Tanmateix necessitava respirar aire pur de muntanya, així que després d'un tranquil viatge amb cremallera, dins les xiruques i carregant una motxilla a l'esquena, emprenc el camí de les coves direcció Fontalba.

És un camí estret que s'enfila sense massa complicació. Faig passes ràpides, com si m'empaités algú, m'allunyo de la gent, vaig mirant al terra buscant la pedra bona a trepitjar, de tant en tant passa algun excursionista en direcció contrària i ens saludem amb un bon dia. No em preocupo de respirar bé, així que em cal una paradeta. Quan aixeco la vista: Benvolguda parada! El santuari em queda amagat darrera la muntanya que estic pujant, però el paisatge que omple els meus ulls no té res a envejar.

Artísticament estrany

2008-08-19T19:19:00.003+02:00

Aprofito els dies que em queden per fer escapadetes a diferents racons de la geografia catalana. Avui m'he deixat caure pel Museu de l'Empordà, que acull fins el dia 28 de setembre, una obra amb pluralitat creativa que no m'ha deixat indiferent. El clupable? Gino Rubert amb la seva Lliçó d'anatomia.

Pre i post eclipsi

2008-08-17T23:07:00.005+02:00

Amb aquesta imatge suposo que ja et responc.

Ahir la nit era perfecta i l'eclipsi de lluna li acabava de donar més encant, però em van abandonar pel Gamper, i evidentment, vaig trobar una bona alternativa entre places i carrers guarnits.

Ni rastre de tu al racó literari ni a la plaça de la Rodoreda, però serà que estàs de vacances i evites la literatura o simplement les ales. Un altre any serà.

I si mirem cap a una altra banda?

2008-08-15T19:35:00.004+02:00

Ja de menuda, quan els meus ulls van arribar a veure-hi per damunt de la taula, m'agradava ser espectadora de tot el que succeia al meu voltant, aprenent que si no fas gaire soroll pots veure-hi més que qualsevol altre.
Fent un repàs a les seves expressions i converses em dono la llicència de jugar a endevinar que hi ha més enllà. Avui el joc resulta decebedor.

Els qui aparenten ser el que no són però creuen ser, els que s'aprofiten, els que sempre han de tenir raó, els que parlen sense escoltar perquè només volen ser escoltats, els que se senten sols, els que no ho estan però els agradaria estar-ho... i jo... que ho comprenc tot però comparteixo poc... millor no rascar massa per saber què hi ha sota.

Així que em vaig evadint, i la meva mirada i orelles queden lluny, lluny, lluny.

Sense solució

2008-08-06T23:37:00.005+02:00

Sóc un cas particular, l'únic en la seva carrera.

Però en això no vull ser diferent.

Caldria estudiar-ho, em diu. Amb els corticoides en teoria hauria d'estar solucionat.

I és evident que el tractament no ha funcionat.

S'acaben les alternatives, i m'he de conformar amb un recurs ràpid mentre s'ho pensa i una encongida d'espatlles. Tres mesos i ja veurem.

Portem quasi 4 anys...

Realizing

2008-07-29T15:01:00.002+02:00

Among the clouds, looking at the green landscape, I realized that I can't ignore the strength of my feelings.

Sens dubte

2008-06-19T18:04:00.003+02:00

Nens, nenes,

Una afirmació: això va de capa caiguada.

Dixit

2008-06-08T20:34:00.002+02:00

"Qualsevol lloc pot ser un bon lloc si el cor t'hi porta i la fortuna t'acompanya."

Vladimir dixit

Sense sentit aparent

2008-06-04T19:36:00.005+02:00

No cal que deixis les claus a la botiga, ja les hi passaré a buscar.

Talòs, com es pot ser tant talòs?

Tinc ganes de tornar a treballar amb tu.

Casualitats de la vida, mai em toca res i ara de dos en dos.

No sé si estic contenta.

Què estem fent?
Vols dir que cal que expliqui tot el que faig a classe a la gent?

Beca a Gran Bretanya acceptada, juliol cap allà.

Hi ha sopar o no hi ha sopar?

La teva mare té pits? A tu no et voten els cabells?

Un granisat mitjà a la terrassa de la rambla del barri.

Poc entusiasme, oi?

Jo el sopar i tu els cubates.

Jo també tinc pits. Flash de càmera.

Millor que te'n vagis.

Enganys guarnits

2008-05-20T20:01:00.002+02:00

Mentides amb olor a ginesta.

Obsequis

2008-05-10T11:23:00.004+02:00

He deixat les ales en alguna banda, però ben mirat no sé si vull volar... avui ja m'està bé trepitjar els tolls i veure com s'enlairen proteccions que el vent arrabassa acabant, finalment, a la paperera. M'encisen els llums de la ciutat, que cobren vida a l'asfalt. Tothom corre menys jo. De què fugen?
És fosc, i les gotes difuminen aquesta multitud impersonal que va i ve, com sempre, amb massa pressa. Faig el camí cap a casa llarg, amb passes tranquil·les. Els ulls de bat a bat, com qui intenta recordar cada obsequi de la vesprada.
Entre la grisor dels altres vianants, i durant el trajecte, la meva mirada només es creua amb dues ànimes. Dues ànimes especials que semblen pensar alguna cosa més que en el temps. La primera, subjecta amb força el mòbil contra l'orella esquerra. Plora. Parla poc i acaba deixant anar un amarg adéu, cluca els ulls. Estic temptada a apropar-m'hi però la meva experiència em fa reconsiderar la volada.
Passes més enllà, la segona, guaita amb un somriure de resignació el paraigües trencat, mentre el subjecta amb el peu. Es queda allà, quiet, com qui reflexiona, però res a veure amb l'objecte que rau damunt la rajola. Em mira i continua somrient, li corresponc amb un altre somriure i li assenyalo el meu per si necessita ajuda, fa que no amb el cap, i continuo la meva bornada.
Per què fascinar-se per escenes de pantalla, quan si ens hi fixem amb prou atenció veiem que estem abraçats per imatges millors?

New soul

2008-05-02T18:17:00.001+02:00

Resultat de 4 dies

2008-05-01T08:44:00.006+02:00

CAMINADA POPULAR + SOL= ÀNIMA A LA BRASA AMB MORENO PALETA

ÀNIMA A LA BRASA AMB MORENO PALETA + COLÒNIES= XURRASCÀ CANSÀ

Dia clar, cap fosc

2008-04-26T21:28:00.007+02:00

El dia convidava a sortir, a observar la festa d'insectes que voleiaven pel jardí, a contemplar les tortugues que, mandroses, buscaven una bona posició al sol, a guaitar la gespa verda gràcies als ruixats dels últims dies, a passejar sota la claror radiant...

Jo, rere els vidres d'una cafeteria, em dedicava a fer bocins el sobre de descafeïnat i jugar a escampar el sucre sobrant. El tabac feia que la seva boira s'apoderés del local i dels caps allà presents. Potser tant és que sigui dilluns o divendres si les ànimes són fosques.

I a fora, quin dia més bonic!

Quan arriba el divendres?

2008-04-21T17:40:00.004+02:00

Avui és un d'aquells dilluns que voldria que fossin divendres.

L'ambient està revolucionat. El concurs d'anglès. Els últims detalls per a que la festa de sant Jordi surti bé. Les colònies que ens estan duent molts mals de cap. La gramàtica que no acaba de sortir. Feines pendents. Tutories per un tub...

I jo, que només vull agafar els pinzells!

Cants al cel

2008-04-17T17:45:00.002+02:00

M'agrada sentir com desafineu, mentre balleu la dansa de la pluja. M'és igual dur els texans molls fins els genolls. Necessito sentir els cabells xops cuidant-me les galtes. No cal que pareu.

Olor a lilars i ametllers

2008-04-13T15:15:00.003+02:00

Mirant el lilar recordo...

quan passejàvem entre els ametllers florits, ens enfilàvem, agafàvem la resina que ens enganxava els dits, quan ens deia "passeu per la voreta que no s'enfadi el pagès", i vèiem criatures fantàstiques als núvols, caminàvem per camins de pedres amb l'afirmació "això us farà les cames fortes" si ens queixàvem, i al arribar, al jardí, després d'una bona llesca de pa amb xocolata, jugàvem a fer de científics picant fulles, insectes i arena.

Ens entenem sense paraules?

2008-04-11T09:27:00.000+02:00

Family?

2008-04-04T21:08:00.002+02:00

Ho sento, em nego a utilitzar els condons Family. Qui és el boig que li posa aquest nom a una marca de preservatius?

Sequera d'idees

2008-03-29T13:35:00.001+01:00

Sí, senyors. Hi ha sequera, també, a ca l'Alada.

Borejant el mar

2008-03-09T12:44:00.003+01:00

Em veig estirada a la barca, tocant l'aigua amb la mà dreta, sense turments del passat. El sol de la tarda s'amaga entre els meus cabells daurant-los, mentre una fina brisa s'encarrega de bellugar-me el vestit blanc. Quan una frase em ve al cap "El primer error és com el primer petó, mai s'oblida". L'error em persegueix i sé que ha canviat el rumb de la meva vida. Un error amb cara i ulls, amb mots que em fan sagnar l'ànima i amb cames llargues per córrer per si me'n vull escapar. Em culpabilitzo, m'odio, i sé que ara, a hores de la meva mort, tornar enrere és impossible. Necessito sentir la calma per viure el que em queda en pau amb mi mateixa.

Los que hay han cambiado

2008-03-08T12:23:00.003+01:00

Últimament em llevo amb una emissora musical, que fa que el meu despertar sigui més tranquil que quan ho faig amb l'estrident so del despertador.

Però ahir em van deixar a mitges amb una cançó que sempre m'ha agradat. Així que avui, un cop el sol ja m'ha besat els ulls em dono el gust de sentir-la sencera.

Gaudeix-la o passa de llarg. Bon dia.

Cul i cap quadrat

2008-03-06T17:48:00.003+01:00

No m'importa dedicar tot el temps que dedico a la feina després de la feina. Gaudeixo buscant nous recursos, fent mil-i-un cursos, escapçant obres per a interpretar, gravar-los i editar els vídeos, fer powerpoints amb o sense ells, actualitzar el bloc de classe i buscar noves propostes per afegir-hi, remenar nous programes, aprendre a fer pàgines web o a utilitzar noves eines...

Però aquests dos últims anys, el meu cap està començant a patir una metamorfosi inesperada. Per una banda, cada dia sumo un al conjunt de cabells nevats (no justament de caspa), i per l'altra, molt més preocupant, el meu rostre està començant a adquirir una forma geomètrica d'angles rectes que juraria que em sona.

Nit de nois

2008-03-02T12:26:00.007+01:00

Els iogurs, els egipcis, psicologia, Cleopatra, els porcs, les vaques, el poble, la presó, Índia, la gran ciutat, el clergat, els vicis, Sàpiens, canvis socials, Maryilin, les religions, política, ambició, les angines, feina, les dents... Sí senyor, va ser una gran nit.
Gràcies nois, m'agrada que ens facin fora del pub al matí després d'aquestes converses! Això sí, el proper dia beuré menys.

Manies

2008-02-27T18:25:00.003+01:00

No soporto les corbates ni els caps que hi estan lligats.

I si l'estiro i te la trec?

Fent el mico

2008-02-26T17:40:00.004+01:00

Avui, ens calia fer revisió d'allò après amb els menuts. Tot i que l'observació directa en aquesta edat aporta el 90% de la informació, sempre hi pot haver coses que s'escapen, així que de tant en tant he de guardar el meu odi cap a les fitxes en la meva àrea.

A partir de diferents imatges escampades a la pissarra, havien de reproduir amb un dibuix aquelles paraules que ja saben dir en anglès. Tots dibuixaven amb fal·lera, per tal de poder plasmar tant com els fos possible, ja se sap, les ganes de demostrar tot el que saben.

S'apropa una nena pensativa. "What's the problem?" "És que mira, això de dibuixar un monkey és molt complicat i perdo temps, així que he pensat que si ho escric vaig més ràpid." "Wow! Can you write in English?" "Yes!" va a buscar el full i demana orgullosa que miri: MONCI.

Aceptamos pulpo como animal de compañía! D'axiò se'n diu optimitzar el temps i ser una dona de lletres amb cinc anys.

Afalaga'm

2008-02-21T17:18:00.003+01:00

Avui sí, avui deixo que m'afalaguis. Aprofita-ho, no és quelcom que permeti fer sovint. De fet, les meves respostes tallants acaben desanimant a aquell que ho intenta.

Estic orgullosa. El resultat és gratificant. Un cop comparada la feina amb la resta, sé que la meva és bona. Millorable, també. Els agraïments de les famílies em reconforten, els somriures dels nens fan que continuï innovant... però mai res del que faig és prou bo per mi mateixa.

El reconeixement dels companys de professió m'ha animat. Avui, i sense que serveixi de precedent, bravo per mi!

Si ho hagués sabut abans

2008-02-20T20:59:00.004+01:00

La casa està més ordenada que mai, s'hi respira un aire diferent, de fet, gosaria a dir que sembla més una llar. El comandament canvia de mans sovint, ja no en tinc l'exclusiva. Els objectes del bany no estan al lloc que jo els havia deixat. Al arribar el correu ja no és a la bústia. No allargo hores a la feina. La nit és més càlida encara que ja no tingui tot el llit per mi. M'agrada obrir la porta sabent que el meu somriure és correspost. M'il·lusiona saber que hi ets.

Jo també hi era

2008-02-14T17:54:00.003+01:00

Com sempre les dades ballen, molts, la majoria i amb això n'hi ha prou. Potser ningú es molesta a comprendre, titlleu-nos de hippies o vividors. Sabem que l'educació és un dret i no un negoci, i per a que així sigui utilitzem el nostre dret a vaga.

Eloy, completament d'acord.

És com un llibre?

2008-02-07T23:35:00.000+01:00

Què passa quan vols saber la continuació d'un llibre però no goses a passar la pàgina? I què passa si, per por, mai passes la pàgina i et perds un final fantàstic? I si quan et decideixes, el llibre resulta mediocre? I si no t'agrada? I si et decep?

Tinc

2008-02-06T20:31:00.000+01:00

Tinc la casa més o menys neta, una pila de feina per corregir, els llavis tallats, una crema que els cura, un mono que em queda la mar de bé, un ColaCao que m'espera, molts cds a la taula que no sé què hi fan, atacs de gandulitis, les ungles massa curtes, l'armari miraculosament ordenat, els alumnes esverats, la samarreta amb pudor de fum per l'assassinat, ganes que arribi el divendres, les piles carregant-se per la sessió de grabació, fred als peus, qui me'ls escalfa, uns bons actors pel rodatge de dilluns, atacs de feinitis, amics, l'agenda plena de reunions, por de pifiar-la, fulles a la galeria, un somriure cada matí, mails pendents de contestar, cartes del banc a la bústia, una colònia que m'anima...

I tot i així, alguns diuen que no és més feliç qui més té.

Després de la cendra 40

2008-02-05T00:13:00.001+01:00

He sentit dir, que demà s'acaba la disbauxa, el ballar i fer el ximple, i que el culpable va de cap a la foguera.
Diuen que una vella xaruga amb set cames, i un bacallà a la mà, està disposada a poasr fi a la festa sense limits i a posar-nos a tots a dieta. Vols dir que se'n sortirà?

Els desenfeinats

2008-02-03T13:12:00.001+01:00

Si la decisió és entre dos, l'opinió de la tercera, quarta i cinquena sobren.
És potser que no teniu feina? O una vida massa avorrida?

MeMe

2008-01-30T20:50:00.001+01:00

Els de cal Mugró fa dies que em van posar deures, i com que en casa del herrero cuchillo de palo... doncs això, que ara m'hi poso.

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
Pishi deja de aceitar el pelo de Anju para dirigirnos una sonrisa traviesa.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
La Miss Epson plena de pols
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Les notícies del matí.
4 - Sense mirar, quina hora és?
Quasi les nou
5 - Ara mira, quina hora és?
20:54, el que jo deia, quasi les nou!
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
coi, doncs res, estic tan acostumada a que hi hagi soroll al meu costat que a vegades ni me n'adono que existeix el silenci.
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
he de suposar que no compten les vacances, potser 14 o 15 hores? no sé, quin tipus de pregunta és aquesta?!
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Imprimint un quadern d'activitats sobre el Parlament, és que ja tenim damunt el tema d'organització política de Catalunya. Per sort o desgràcia, el Polònia els fa estar molt motivats amb el tema.
9 - Què portes posat ara mateix?
m'agradaria contestar amb un "i a tu què t'importa!?" però em quedaré amb un el mateix que portava aquest matí.
10 - Vas somiar ahir?
Útimament tinc la impressió de somiar bastant sovint.
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
No tinc el costum de conometrar-ho, però la veritat és que un dia sense riure no compta com a dia.
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Doncs res, la veritat és que des que em vaig traslladar (aviat farà dos anys) no m'he molestat a posar-hi res més que els mobles en aquesta habitació.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Sí, com la inspectora queda encantada amb un petardo de mestre. Em mossego la llengua.
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?
Crec que va ser Prozac Nation al dvd.
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia què compraries?
Pagaria la hipoteca i aprofitaria el meu sou per viure diferent, la resta al banc i en inversions o nous projectes.
16 - Alguna cosa sobre tu:
Tinc una setmana molt dura i un canvi important treu el cap per la porta.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Un projecte educatiu sense sindicats ni polítics.
18 - T’agrada ballar?
Sí, però diguessim que no entraria a Fama.
19 - Què en penses d’en George Bush?
Intento no pensar en coses lletges.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Ia.
21 - Imagina que, en comptes de tenir una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Roc.
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Sí.
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Descansa? ai no ho sé pas, potser m'hauria de plantejar primer si hi crec.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
cinc? no n'hi ha pas tants que llegeixin ara! si a algun "linkat" li va bé, ja ho sap.

Darrer destí

2008-01-28T22:42:00.000+01:00

Per si algun moment no sóc així...

2008-01-24T19:16:00.000+01:00

Un altre cop cap de setmana?! ;) que ràpid passen les setmanes en aquest bloc... En fi, aquest, motxilla a l'esquena, i a veure món! Ja us explicaré a la tornada!

Tallant-te cordes

2008-01-23T17:41:00.000+01:00

I ara em dius que sóc com la resta, sense pensar com em sentiré. Em seria igual ser com la resta si resta no sonés amb aquest menyspreu que cou. He estat al teu costat tot aquests anys essent l'orella pacient, comprenent l'incomprensible, animant-te sense un somriure com a resposta, mossegant-me molts cops la llengua per a no ferir-te. Però ara... ara et veig tan avall del pou...

Et tiro una corda. La refuses. I una altra, i una altra... les refuses, com també refuses les meves paraules. Ho sento, ja no, ja no puc continuar muda veient com deixes apagar l'espelma de la teva vida.

HIpnotitzada per les flames

2008-01-21T20:24:00.000+01:00

Voltant per terres del gran riu, un indret recòndit ens acollí el cap de setmana. Una foguera a cada cantonada, amb flames dansaires de ballaruga incessant que escalfaven l'ànima més freda. Qui diu que no es pot tirar tot al foc?

Vist i no vist

2008-01-13T23:22:00.000+01:00

Per què carai se'm fan tan curts els caps de setmana al teu costat?

Ser pare

2008-01-10T20:27:00.001+01:00

Havia sentit que els pares són aquells que…
estimen als seus fills per damunt de tot, els expliquen contes abans d’anar a dormir, els besen les ferides, els protegeixen i en tenen cura, juguen amb ells, es preocupen del que els pugui passar, els ajuden a fer els deures, els ensenyen la diferència entre el bé i el mal...

Jugant als encaixos

2008-01-07T15:13:00.000+01:00

“Puede pasar cualquier cosa ¿verdad? Cualquier cosa. Puedes amar tanto a una persona... que tan solo el miedo de perderla haga que lo jodas todo y acabes perdiéndola... Puedes despertarte al lado de alguien a quien hace algunas horas ni siquiera habías imaginado conocer y mírate ahora... Es como si alguien te regalara uno de esos puzzles con piezas de un cuadro de Magrite, de las fotos de unos ponies, o de las cataratas del Niágara... se supone que ha de encajar,... pero no”

"Things I never told you" Isabel Coixet.

Ja no recordo quan va deixar de ser així

2008-01-05T16:13:00.000+01:00

L'anorac amb caputxa cordat fins dalt amb la bufanda blanca enroscada i lligada al coll, sota els pantalons uns leotardos. Les galtes enceses de tanta roba i uns ulls petits ben oberts per a no perdre pistonada d'allò tan fascinant que passava aquella nit.

Des de les carrosses guarnides amb teles lluents es llençaven caramels i la gent s'aglutinava al seu pas. Estava clar que tota aquella bogeria generalitzada era perquè Ells eren màgics. Apropar-m'hi, però, suposava una bona estona de nervis. I un cop allà em quedava muda, aquells vestits tan estranys, les barbes rinxolades... quin respecte!

L'hora d'anar a dormir acabava essent tot un trasbals a casa, el neguit no ens deixava dormir, i ajuntàvem els llits com si estessim de colònies. La gresca estava assegurada fins que el cansament ens portava al tren de la son i ens feia tancar els ulls tot esperant la primera llum del matí.

Dibuixant amor

2008-01-03T00:10:00.000+01:00

Feia dies que el mantell de la boira cobria i gebrava les teulades i els carrers.

Avui el sol ha decidit fer acte de presència.

Sota els llençols, dibuixo les lletres d'un t'estimo a la teva espatlla, mentre m'abraces amb delicadesa.

L'olor de la teva pell i el ritme de la teva respiració em fan oblidar el rellotge.

Ara plou i, ben mirat, vols dir que cal que ens aixequem?

Encetant de nou

2008-01-02T12:50:00.000+01:00

Ja en tornem a encetar un altre. Qualsevol inici fa que apareguin els bons propòsits, les ganes de millorar, i d'activar alguns projectes.

Com em recordava el Ramon fa uns dies, fa dos anys que jo n'engegava un, perquè ja fa dos anys que volto per aquí. Els camins que trepitjava eren uns altres, i la il·lusió em temo que també. El primer amor mai s'oblida, i té el record més especial, almenys això s'acostuma a dir. En aquest cas és ben cert.

El salt sempre m'impressiona i, en canvi, se m'apareix sovint com una necessitat d'oxigenació. Tot i el vertígen que em pugui produir, saltar i començar de nou m'agrada i em fa recuperar part de l'entusiasme perdut. En terra ferma o volant, de blanc o de verd, amb un nom o un altre... els aires nous m'ajuden a seguir endavant tot i que les cabories, amb un vestit diferent, sempre apareguin. És el que han de fer, perquè si no, tot seria massa senzill. Canviar no és fugir d'elles, simplement és esquivar-les momentàneament per enfrontar-s'hi quan s'està preparat.

Entrem-hi amb un somriure

2007-12-30T22:51:00.000+01:00

Tot i els canvis que ens fan trontollar les emocions, que els records i les il·lusions sempre hi siguin presents.
Bon any a tots!

Em mossego la llengua

2007-12-26T15:07:00.000+01:00

-Què en penses d'això que tornin a posar les notes com abans?

-Jo continuo avaluant als meus alumnes amb els mateixos criteris, simplement canvia el nom final, però el que penso és que haurien de deixar de fer demagogia amb l'educació.

-Doncs jo el que penso és que està molt millor així, perquè si no els pares no saben les notes que treuen els seus fills.

-Però si tu no tens fills.

-Ja, però no em diràs que això de apte o no apte clarifica gaire.

-Mai s'han avaluat als alumnes de primària amb apte o no apte.

-Bueno però als pares no els queda clar.

-Si no queda clara una cosa el que s'hauria de fer és anar a parlar amb el/la mestre/a que segur ho aclareix.

-Sí però ara entra cada mestre... com que en necessiten tants.

-Més que en fan falta, però l'administració no està portant aquest tema amb gaira eficàcia. I de professionals n'hi ha com en totes les feines, de millors i de pitjors.

-Però si ara aprova tothom les oposicions.

-Explica-ho als que no han aprovat, a veure que et diuen. Saps què crec? que mires massa les notícies, els titulars queden "estupendus" però em temo que la realitat és una altra...

Perquè això sí, quina gran feina estan fent els senyors dels mitjans de comunicació juntament amb els que apoltronant el cul a la cadira de pell prenen decisions de les que no en saben ni un borrall, i fan que els primers ens expliquin, al mateix temps que a la resta de no experts, les decisions preses. Explicacions que sovint no són completes i fan que els menjadors compulsius d'informació desinformada vagin fent comentaris com aquests o pitjors.

L'educació ara esdevè un tema que pot fer guanyar vots o perdre'n i que per tant, interessa emprar fent-ne sovint un mal ús. Un tema recurrent del que tothom té dret a parlar, criticar, i dir als que hi treballen com ho han de fer, encara que no es tingui ni idea de què s'hi cou. Ben bé com el típic panxut que amb samarreta imperi i cervesa en mà, crida des del sofà alliçonant jugadors de futbol.

Però no senyors, l'educació no és un joc que uns quants puguin remenar com els vingui de gust.

Digueu-me estranya, però jo dels temes que no sé, no en parlo, això sí, si m'interessen, me n'informo, i intento no posar la pota.

Bones Festes

2007-12-23T19:34:00.000+01:00

Em taparé, ja saps que hi fa molt fred, i el meu cos ja no està per agafar gaires més refredats aquest any. Tinc ganes d'abraçar-me a la mare apretant-la fort com quan era petita, els dies em semblen eterns aquestes dates. Ja no m'espera per a fer el pessebre, així que miraré com l'ha fet, encara amb l'abric posat. L'ajudaré a parar taula mentre ens expliquem coses, com si no haguéssim fet ús del telèfon aquestes setmanes. Després cal encendre espelmes al balcó, "pels que no hi són i els que han de venir" diu ella, ho faig amb calma, i gaudint de l'escalfor que cadascuna desprèn.

No et desvetllis

2007-12-21T00:03:00.000+01:00

Potser perquè només veig la màscara que tots els que són com tu diuen que porteu, o perquè fa temps que vaig llençar la tovallola amb alguns temes, o potser perquè m'he tornat incrèdula veient un circ que no fa el que hauria.

Potser per tot això, o per res en concret -qui sap! perquè els humans tenim aquestes coses- prefereixo mirar-te des de la distància i veure el què vull. M'agrada veure't amb la meva careta i segurament amb la teva, potser perquè les teves paraules m'atrauen més si no les sento o si no sé de qui surten, potser perquè la lectura permet crear imatges mentals que em fascinen més.

Ja està

2007-12-20T21:03:00.000+01:00

Després d'una setmana intentant trobar alguna pista en una sopa de lletres, reconèixer algú en una caricatura, i resoldre un jeroglífic. Demà ja toca fer l'amic invisible.

Com cada any, m'agrada participar-hi, a part de la resta d'equip docent, amb els "meus" nens. Tots ja saben qui és l'amic de qui (evidentment, jo no seré menys!) però em faig la despistada quan m'ho pregunten, em miren amb el somriure d'orella a orella i em persegueixen amb un "va digues-m'ho a l'orella a veure si ho saps".

I això ajuda al clima que aquest dies és viu. Les setmanes prèvies a Nadal es respira un ambient especial a l'escola, i no ens enganyem no crec que sigui cosa d'harmonia i pau. Més aviat de termes una mica allunyats. Fang i pintura damunt les taules o el terra per a fer el pessebre, assajos de nadales que els alumnes improvisen en qualsevol moment, ganes exagerades de fer gresca, presses per acabar de muntar l'àlbum i fer la portada, els informes...

En fi, per sort, ja està, tot preparat per demà.

And the winner is...

2007-12-16T19:15:00.000+01:00

En Josep Manel des del seu bloc amb un criteri estrany, que no m'acaba d'encaixar amb l'home de seny que creia que era, ha decidit (em temo que sense pensar-ho massa) que em guardona amb el Premi Blog Solidari. Josep Manel, t'agraeixo enormement el premi, però n'estàs segur? mira que encara hi ets a temps!

Et donaré uns segons per a que t'ho pensis millor...

I mentre ell s'ho pensa, segur que també us esteu preguntant: I que coi deu ser això? Doncs bé, saltant de bloc en bloc, m'ha semblat entendre que es tracta d'una espècie de cadena on el guardonat en qüestió afegeix a la llista set guardonats més, que són aquells companys de fatigues, idees i opinions de la Blogsfera.

Noi, tanta estona per pensar-ho? Saps què et dic: que me'l quedo!

Set? He dit set? Set, gran nombre! Per què? Perquè per ara sou set els qui m'aguanteu en aquest camí (a part de l'home de seny que l'ha perdut i ja té premi, clar està). Així que ara només em cal trobar els motius del vostre guardó. No crec que sigui difícil... a veure... que cap estrella se m'enfadi.

El Pardalet per moure molt bé les ales, per fer poques aparicions però bones.

Les personalitats de Vladimir al mar, reflexives, entretingudes, on els comentaris tenen tanta força com els posts en si.

La Mafalda, forta i valenta, amb grans dosis d'esperança de la que a molts els falta.

L'Eloy, que tot i que ja el té per una altra banda, se'l mereix un cop més.

A en Jordi i la Marta perquè l'Abril arribarà el març i em temo que ja no tindran temps de medir pasta.

El Lovesick, home de llengües que li cal somiar amb coses agradables com... premis?

La Milongas perquè a jutjar pel nom del blog no té ni un pèl de tonta, i perquè continui ballant les seves cançons.

I encara que no es pugui... també a les noves incorporacions que van treient el cap per aquí, i alguns antics coneguts, que espero que no deixin de fer-ho.

Té interès el meu escriptori?

2007-12-14T09:26:00.000+01:00

L'Eloy té curiositat per saber com és el meu esciptori. No podia pas deixar-lo amb el dubte tot el cap de setmana, oi?

Doncs bé, ara mateix hi tinc una imatge d'un paisatge d'Honduras del que guardo un inesborrable record. Però tampoc m'hi miro massa, així que si hi ha els ja classics peixos o qualsevol cosa per l'estil ja em va bé, la qüestió és que aquest "caxarro" em funcioni com cal.

Quan els papers són paperots

2007-12-11T19:50:00.000+01:00

El vent que avui bufa, em crida.

I jo aquí, entre paperassa ja poc plaent.

El desig d'alçar el vol m'estira.

Deliri contingut d'esborrar unes quantes parets.

Avui no estic per volar

2007-12-10T17:35:00.000+01:00

Símptomes:
-fort mal de cap
-tos de gos
-ofecs
-mal d'orella
-cansament general
-dècimes de febre

Em caldria, però no puc:
-repòs uns quants dies

Cal que em conformi amb:
-xarop tres cops al dia
-antitèrmic quan calgui
-líquid
-extra de mimos

Més idiota del que creia

2007-12-03T21:07:00.000+01:00

Ben mirat, no sé que hi fas aquí.

O ets més idiota del que creia, o em creus més idiota del que sóc.

No t'ofenguis, no cal que t'esforcis, fa temps que vas deixar d'importar-me.

Ara pretens que escalfi el teu fred?

Saps què et dic?

Compra't una estufa!

Feliçment trista

2007-12-02T20:04:00.000+01:00

Quan treballo les emocions sempre explico que n'hi ha algunes que es poden barrejar. La tristesa, la decepció i la ràbia, poden fer un bon paquet. L'alegria, els nervis i la por en poden fer un altre... i així unes quantes combinacions més. Segurament, el que em costaria més que entenguessin és que avui estic trista i sóc feliç.

Memejant

2007-11-29T22:10:00.000+01:00

1. Jo, fa 10 anys enrere, començava a viure una vida que no esperava ni molt menys com és ara, estava esquinçant mica en mica una closca i finalment volant arran de terra, no massa alt, per por a caure.

2. Jo, 5 anys enrera, ja havia après a volar més amunt amb els inconvenients i les caigudes que això comporta, i estava convençuda que coneixia molts dels paranys que la vida té guardats a les butxaques.

3. Jo, fa un any, il·lusionada, respirant aire fresc, d’aquell que només es guanya quan les pors passen a un tercer, quart o cinquè pla.

4. Ahir, (28 de novembre), un dia com qualsevol altre, em vaig posar a dormir aviat però aviat en vaig tenir prou, a les quatre del matí encara esperava caure rodona al llit, el maleït despertador va sonar molts cops. El dia prometia ser llarg, i ho va ser. A la tarda, gravant uns diàlegs dels nens, vam descarregar tensions rient de les errades contínues. A la sortida, per fi el metge em va donar l’alta, prou cortisona.

5. Avui, (29 de novembre), el dia ha començat ben mogut. Aquesta nit han entrat a robar a l’escola, diners, material d’audiovisuals, destrosses... La policia científica i els desperfectes, han exaltat més els nens, que s’han passat la jornada fent de detectius. Per acabar el moviment, una bona sessió de ioga.

6. Cançons. moltes, masses, a vegades penso que la meva vida és com una perpètua banda sonora amb una gran varietat d’estils, us en puc dir algunes com: Ens veurem aviat de Lax’n’busto, Chilaba y cachimba de m-clan, Sad eyes de The Boss, Crazy de Aerosmith, One love de Bob Marley, Ironic d'Alanis Morrisette, Razones de Bebe, Lemon tree de Fool’s Garden, Calle Melancolía del Sabina...

7. Cinc llocs per visitar? Qualsevol dels que he estat i qualsevol dels que em queden pendents com l’Índia, Escòcia, Nepal, Mèxic o Grècia.

8. Cinc joguines preferides. La Lolo, una tortuga-tricicle amb un barret blanc que la vaig batejar amb aquest nom vés a saber perquè! Un mico que donava tombs en un trapezi lila i vermell, per sort aquest no tenia nom. La meva nina negra, amb la cara més dolça que cap nina pugui tenir, si li donaves corda sonava música de bressol i es movia lentament. ÇLa Pasitos (crec que ja batejada així pels creadors), una nina que era més grossa que jo, que exactament encara no sé que feia, però hi tenia llargues converses. I l’scalextric, un regal d’aquells que els pares fan per jugar-hi ells, però que em va enganxar.

9. Cinc coses que m’agrada menjar, no tinc massa problema, això si, preferiblement que no me l’hagi de fer jo. La cuina encara és la meva assignatura pendent. M’agrada la cuina japonesa, la mexicana, la grega, els postres i la cuina de la meva mare!

10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides... el Linux no és el pingüí? En fi, ni flowers.

L'amant

2007-11-29T20:11:00.000+01:00

Em mires amb cara intrigant, aquesta que no sé mai com mirar. Deixes entreveure el teu contorn de formes arrodonides, i insinues el teu cos resplendent entre la penombra de la nit. Jugues amb el desig inassolible de poder sentir el tacte de la teva clara pell entre les meves mans. Vols encisar la meva mirada, vols que m'aturi i lloï la teva bellesa. No em dius res, continues immòbil i saps que jo seguiré contemplant-te fins que despunti el dia. Saps que m'estires cap a tu sense moure't, estimada lluna.

El meu refugi

2007-11-23T21:14:00.000+01:00

Josep Manel, em proposaves una mem d'indrets on refugiar-me. Tasca difícil. Et podria parlar de les meves estimades terres hondurenyes, et podria explicar la màgia de passejar entre la boira de la ciutat emmurallada, et podria parlar com de bé estic en aquests racons virtuals, et podria explicar les sensacions de calma al fer ioga, podria detallar les meves fugides entremig dels llibres, et podria fer sentir l'olor del mar d'hivern.

Però ara, per damunt de tot, m'agrada refugiar-me entre els llençols i els seus braços, aquest és el meu refugi.

Els nervis de dissimular

2007-11-23T09:02:00.000+01:00

Sé que ens coneixem sense conèixer-nos.

Espero, simplement, que tu no em reconeguessis, i si ho vas fer, vàrem representar la mateixa actuació.

Perquè jo, ho sento, no vaig ser capaç. Vaig fer veure que no et coneixia. Segurament perquè dissimular era més fàcil. I perquè, no ens enganyem, era una escapatòria sense complicacions. Perquè la situació no semblava la més favorable, i perquè en el fons, em feia vergonya que sabessis qui era.

Picar ja no és el que era

2007-11-21T18:24:00.000+01:00

Per ser algú a la vida s’havia de picar bé a màquina. Almenys això creia la meva mare en aquells temps.
Cap dels meus amics d’escola tenien una activitat extraescolar semblant i jo amb prou feines era capaç de dir mecanografia. Em limitava a dir: Vaig a màquina. I donava per entès que tothom sabia què carai feia.
Recordo una classe petita amb una quinzena de màquines d’escriure encarades cap a la paret damunt un taulell que donava el tomb a l’habitació. L’una més antiga que l’anterior i cobertes amb unes caixes de fusta encarregades de tapar la visió d’aquelles tecles rodones i fredes que costaven tant de fer baixar.
Seguíem un llibre ple de paraules sense massa sentit al principi, calia aprendre on estaven col•locades, i si pretenies mirar la posició dels teus dits sota la coberta te’n duies una escridassada.
Quan alguna lletra de la senyora Olivetti quedava encallada al full, podies descansar uns segons les mans, això si, per retornar-la al seu lloc. El millor regal, però, era enganxar una màquina amb poca tinta, perquè sabies que a mitja classe tocaria descargolar la cinta i posar-ne una de nova, cosa que permetia uns instants més de relax. Relax, per dir-ne d’alguna manera, perquè no us podeu ni imaginar la falta de musicalitat que sortien d’aquells trastos picant el full alhora.
-Si que vas ràpid!- Em diuen ara.
-És que la meva mare sempre ha estat insistent i no tens ni idea de què és escriure en una Olivetti.
-Què és una Olivetti?

Em trec el barret

2007-11-18T10:35:00.000+01:00

Perdent-me

2007-11-15T21:35:00.000+01:00

El sol em diu adéu abans del que m'agradaria, però com a tots aquells que estimem, els guardem dins i clucant els ulls és senzill sentir-los de nou.

M'assec damunt el meu núvol amb les cames creuades, i l'esquena recta buscant la seva energia allà dalt. Respiro lentament, allargant l'explulsió de l'aire i, mica en mica, m'elevo.

El cel més blau que hom es pot imaginar m'acull. El remor del salt d'aigua picant al llac transparent és la melodia que m'acompanya en el meu viatge. Allargo el braç sota meu i aconsegueixo refrescar-m'hi la punta dels dits mentre els ocells guien el meu camí. L'arc de santmartí m'envolcalla de dolces fragàncies en cadascun dels seus colors. M'hi perdo.

El mal jardiner

2007-11-14T18:30:00.000+01:00

Vas deixar marcir el jardí perquè no sabies cuidar-lo i ara apareixes esperant-ne flors. Ara tornes del passat com un cavaller amb aires de grandesa i no te n'adones que no m'afalaga el teu retorn. El teu discurs de salvador solemne, com si res haguessis esgavellat, sona buit avui.

De veritat, no et molestis, em molesta.

Tots els temps del ser

2007-11-09T18:32:00.000+01:00

Un dia vaig ser peus que passejaven descalços al costat de la platja, sentia com cada gra fred de sorra s’adaptava al meu pas, com l’onatge em regalava un massatge i esborrava mica en mica el meu camí. Els meus peus ara són alats i sobrevolen temps passats i futur esperat.
Les ales posseeixen la força suficient com per aixecar cos i ànima, s’estenen majestuoses i dansen al ritme del vent. Permeten que respiri fons i no perdi cap detall, als núvols descobrint nous horitzons cada dia, o a la terra buscant el repòs perdut.