dimarts, 28 de juliol del 2015

Donant

 
Assaguts en aquelles cadires incòmodes, envoltats de parets fredes i comptant mesos, o bé simplement dies. Els ulls no s'alçaven més amunt dels genolls. Fent el cor fort amagàvem les mirades per no creuar-nos amb les dels altres allà presents. Desesperats, impacients, tristos... molt tristos. Esperar que mori algú per a que doni vida a qui tu estimes... VIDA-MORT. Realitats oposades i un pensament tan anguniós com la mateixa situació. El temps per algú sempre s'acaba...