divendres, 21 de desembre del 2007

No et desvetllis


Potser perquè només veig la màscara que tots els que són com tu diuen que porteu, o perquè fa temps que vaig llençar la tovallola amb alguns temes, o potser perquè m'he tornat incrèdula veient un circ que no fa el que hauria.

Potser per tot això, o per res en concret -qui sap! perquè els humans tenim aquestes coses- prefereixo mirar-te des de la distància i veure el què vull. M'agrada veure't amb la meva careta i segurament amb la teva, potser perquè les teves paraules m'atrauen més si no les sento o si no sé de qui surten, potser perquè la lectura permet crear imatges mentals que em fascinen més.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada cop més, però, prefereixo mirar sense ulleres, ballar sense màscara, acceptar el que surt del fons de l'altre, treure capes a la ceba, arribar a un gest essencial.

Bon Nadal!

Anònim ha dit...

ànima,
dius bé: segurament, potser... tot condicionals perquè realment no saps que hi ha darrera la careta. Generalment, estic d'acord amb tu que el què ens imaginem supera de molt la realitat, però a vegades no és així. Arriscar-se o no arriscar-se? aquesta és la qüestió. Ets jove, jo no tindria tanta por.

Per cert, l'ull de la mascara no és teu... mil vegades els teus.

Passa unes bones festes i un bon Nadal... i abriga't, que ja saps que al poble fa fred;)

ÀnimaAlada ha dit...

és un gran què lu!

vladi, vols dir que és qüestió d'arriscar-se o no? Jove? jeje! por? jo no en diria por, potser cosa de preferències, i sí, potser un altre cop, per allò que diuen que la certesa absoluta (potser) no existeix.