Avui és un d'aquells dilluns que voldria que fossin divendres.
L'ambient està revolucionat. El concurs d'anglès. Els últims detalls per a que la festa de sant Jordi surti bé. Les colònies que ens estan duent molts mals de cap. La gramàtica que no acaba de sortir. Feines pendents. Tutories per un tub...
I jo, que només vull agafar els pinzells!
5 comentaris:
Em sap greu dir-ho perquè, a més, és tirar-me pedres a la meva pròpia teulada, però queda tant per divendres...
a vegades divendres no és un dia... és un estat mental
Jo penso que ja queda menys.
El divendres sempre arriba. Forma part del seu tarannà recurrent. I alliberador.
Bona diada!
un petó.
Publica un comentari a l'entrada