diumenge, 14 de desembre del 2008

Gràcies


Necessitava una abraçada i només tu me la vas saber donar.
Ara aparta't, no em facis plorar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Les bones abraçades deuen ser les que entenen de llibertat, mai les que ofeguen.

Plorar una mica tampoc està mal, així donaràs l'oportunitat a algú que et vulgui deixar el mocador ;)

vladimir

ÀnimaAlada ha dit...

jordi, :) almenys sé que hi ets.

no acostumo a deixar el mocador dels altres ple de mocs, vladi ;)