“Merda, el mòbil” va pensar en veure-la allà terra, amb l’idea de demanar ajuda.
La cara, se li havia empal·lidit amb la batzegada, i l’expressió de dolor evidenciava que no era una simple caiguda. Es va ajupir al mig del bassal per aixecar-la.
Un cop dempeus, estava atordida, i desorientada. L’aguantava envoltant-li el cos amb els braços sense gosar a apartar-se’n massa, volent assegurar-se, que a pesar de tot, estava bé.
Va ser en aquell precís instant, enmig dels nervis i la preocupació quan es va adonar que des d'aleshores, les atencions les necessitava ella. Ella, que sempre havia estat el puntal, la que sempre prenia decisions, la que consolava i aconsellava.
La cara, se li havia empal·lidit amb la batzegada, i l’expressió de dolor evidenciava que no era una simple caiguda. Es va ajupir al mig del bassal per aixecar-la.
Un cop dempeus, estava atordida, i desorientada. L’aguantava envoltant-li el cos amb els braços sense gosar a apartar-se’n massa, volent assegurar-se, que a pesar de tot, estava bé.
Va ser en aquell precís instant, enmig dels nervis i la preocupació quan es va adonar que des d'aleshores, les atencions les necessitava ella. Ella, que sempre havia estat el puntal, la que sempre prenia decisions, la que consolava i aconsellava.
7 comentaris:
És com una fluctuació, les persones arriben al cim i després van de baixada, i és quan la generació següent fa l'escalada, i de ser cuidats i protegits passem a ser cuidadors i protectors. Fins que la davallada ens toqui a nosaltres.
jo no ho hagués explicat pas millor! gràcies per seguir aquí!
Ànims! Què més es pot dir? Una abraçada.
una altra per a tu!
Una abraçada des de Girona. Com diu JordiJordi, ña resta seria sobrer.
una abraçada a tu també!
Canvi de rol. ÀNIM!!
Publica un comentari a l'entrada