Quan un motiu és més que suficient

Fa temps que no vaig al cinema, ni m'assec a fer l'aperitiu en una terrasseta, passo de llarg per les botigues de roba, busco les ofertes, els dos per u i acumulo vals descompte, ens hem d'estrenyer el cinturó. És un mal moment perquè cobro menys i no hi ha pagues. Fa temps que no dormo com dormia. I tot i així, tinc un bon... no! el millor motiu per riure moltíssimes vegades cada dia.

Una cervesa ben fresca

Obro la porta del pub i allà està. Assentat en un tamboret i recolzat a la barra amb el diari obert a la secció d'esports, evidentment. Gira lleugerament el cap i per sobre les ulleres s'adona que li arriba companyia. Fa un somriure contingut que dissimula sota la barba. Mai cauen els dos petons de rigor i després de tants anys  encara no sé perquè, amb un ei ja n'hi ha prou. M'agraden les seves històries de viatger insaciable ancorat en un racó de món.

Després de tant temps estic gaudint d'una lectura que reconeixo com a pròpia, però tan llunyana que no semblo ben bé jo. El temps ja ho té això, canvia la percepció del que ens passa.
Recordo cada moment en que vaig escriure cada post, els motius pels quals escrivia i les sensacions que deixar fluir les paraules em produia. Agraia cadascun dels comentaris i tot plegat esdevenia una bona via d'escapament.Qui sap si algun dia...?