dimecres, 29 de maig del 2013

Plaga de criticaires


A vegades hi ha gent que critica perquè sí. A les feines sovint esdevè un acte social i massa cops sense motiu. Si un no fa això, se'l critica. Si fa allò, se'l critica. Si treballa poc, se'l critica. Si treballa molt, se'l critica.

L'escola, desgràciadament, no està exempta de safareig. Quan em pregunto quina en deu ser la raó, sovint em responen perquè hi ha massa dones. I no, no crec que l'acte de criticar estigui únicament lligat al gènere femení, vaja, em nego a creure-m'ho. Però... pfff! Calen unes quantes respiracions iòguiques.

Intento esquivar els grupets de xerrameca i buscar un aspecte positiu de cadascú. Evito el parlar per parlar, intento dur-me bé amb tothom, tot i que, està clar, les afinitats sempre acaben manant. Mai es pot estar exempt de ser el blanc d'algú, però sincerament, i per salut mental, intento no saber-ho. La crítica esdevè una bola que només genera pensaments negatius en ambdues bandes: els criticaires i els criticats. Tots tenim defectes, i si ens autoanalitzessim veuríem com els dels demés potser no són tan greus. Per què malgastar el temps en generar mal ambient?

Des de casa, somric i penso: Ja us ho fareu!

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Et diré que fins i tot vaig fer un post sobre aquest tema. No m'agrada el safareig, el criticar la gent perquè sí, per com va vestida, per com actua, per les coses que diu... ostres, és que els que critiquen no se senten o no es veuen a ells mateixos? Però si ets qui més critiques ets com el capo del grupet, és clar.

A mi m'agrada dir les coses pel seu nom. Si algú fa les coses malament a la feina no callaré. Tampoc no em rebotaré si em critiquen algun aspecte de la meva feina. Però que critiquin que aquell està molt gras, o que l'altra és molt lletja... em posa dels nervis.

I no, no és només patrimoni de les dones, i crec que passa a tot arreu.

MamaModerna ha dit...

A mi m'agraden les critiques constructives no les destructives :- p

Rach ha dit...

A mi tampoc m'agrada fer safareig però crec que és una cosa innata en aquesta societat. I també crec que les dones ho fem més que els homes (en general)

ÀnimaAlada ha dit...

Ostres Xexu, jo m'havia quedat només en aquella gent de la feina que critica als altres per temes referents a la feina bàsicament, però per la roba o aspecte físic em sembla ja trasspassar límits.
El destructivisme, MamaModerna, tampoc l'acabo d'entendre.
Rach, però no vols dir que el que fem més és simplement parlar i això inclou parlar dels altres, i sovint sense generar-ne cap crítica?

Garbí24 ha dit...

Tots estem exposats a criticar i ser-ho, té les seves coses bones i dolentes però el més important de tot és parar-ho si ens adonem que ho estem passant bé fent-ho. Llavors ja som com molts altres i com dius tu.....ja s'ho faran

ÀnimaAlada ha dit...

Benvingut Joan!