diumenge, 16 d’agost del 2015

Temps era temps quan les paraules d'un rus em captivaven. Mirava al mar i deixava fluir mots dels que jo en desconeixia el significat real. Desxifrar aquell vocabulari en ciríl.lic em tenia entretinguda i encisada a parts iguals. No aconseguia estar convençuda de tot allò que ell intentava dir, per això, simplement mirava embadalida i em conformava amb que no callés.
Però ben mirat, què podia entendre jo si no sabia ni una mica de rus!

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Què hi deu haver rere aquest escrit? Jo miro el ciríl·lic i em quedo igual. Sense saber-ne, com et podia embadalir...?

Anònim ha dit...

Ets com la Jamie Lee Curtis a un Pez llamado Wanda que li mola que li parlin Rus o italià sense tendre res

ÀnimaAlada ha dit...

Ben mirat, hi ha metàfores que no s'entenen. Benvingut pons007.