El dia convidava a sortir, a observar la festa d'insectes que voleiaven pel jardí, a contemplar les tortugues que, mandroses, buscaven una bona posició al sol, a guaitar la gespa verda gràcies als ruixats dels últims dies, a passejar sota la claror radiant...
Jo, rere els vidres d'una cafeteria, em dedicava a fer bocins el sobre de descafeïnat i jugar a escampar el sucre sobrant. El tabac feia que la seva boira s'apoderés del local i dels caps allà presents. Potser tant és que sigui dilluns o divendres si les ànimes són fosques.
I a fora, quin dia més bonic!
4 comentaris:
Un miracle de dia, preciós. Segur que ben aviat les ales que tens esteses et tornaran a demanar de sortir a volar.
Un miracle de dia, certament, també avui.
Havies d'intentar posar dintre el cap una miqueta d'aquest dia tan bo que feia, a veure si això t'ajudava a aclarir la ment.
bonic, sí ... salut
no hi ha res com venitlar-se!
Publica un comentari a l'entrada