dimecres, 1 de juliol de 2009

Final d'etapa

L'últim viatge amb tren cap a la feina amb la meva estimadíssima Laura. L'últim bon dia a la conserge. L'última repassada a la classe. Les últimes riallades amb els companys que insisteixen en ocupar-me la classe...

Porto dies pensant en com va ser la meva arribada, i ara toca marxar. Tanco la porta amb presses, evitant pensar-m'ho massa. Aguanto el tipus, com ho vaig fer el dia 23 amb els nens tot i els seus plors.

Baixo les escales fent bromes i em dirigeixo a fer l'aperitiu final a la biblioteca. Quasibé ni menjo. Alguna cosa em comença a tancar l'estomac.

Arriben els comiats i els companys m'abracen amb més força de l'habitual. No es tracta d'un simple "bones vacances". Quan s'aparten i veig com els brillen els ulls, intento obrir bé els meus per tal que s'assequin ràpid i no en caigui res. Però al final, em resulta inevitable.

Carregada, no només amb el material que he anat fent aquests anys, sinó també, i encara més important, de records i de grans persones. Tanquem una etapa per a començar-ne una altra igual o més enriquidora. Creuo els dits, i m'hi llenço de cap.