diumenge, 16 d’agost de 2015

Temps era temps quan les paraules d'un rus em captivaven. Mirava al mar i deixava fluir mots dels que jo en desconeixia el significat real. Desxifrar aquell vocabulari en ciríl.lic em tenia entretinguda i encisada a parts iguals. No aconseguia estar convençuda de tot allò que ell intentava dir, per això, simplement mirava embadalida i em conformava amb que no callés.
Però ben mirat, què podia entendre jo si no sabia ni una mica de rus!

dimecres, 12 d’agost de 2015

Xàfec

Sempre li havien agradat els xàfecs d'estiu. Eren un botó de pausa a les sortides, la piscina, la platja, els sopars, els concerts, les excursions... El ruixat en qüestió deixava un aire fresc i net fantàstic per a recarregar les piles i per retrobar-se amb el seu jo introespectiu. Relaxava la mirada cansada de forçar la vista rere les ulleres de sol, i tot semblava veure's molt més clar.

dimarts, 28 de juliol de 2015

Donant

 
Assaguts en aquelles cadires incòmodes, envoltats de parets fredes i comptant mesos, o bé simplement dies. Els ulls no s'alçaven més amunt dels genolls. Fent el cor fort amagàvem les mirades per no creuar-nos amb les dels altres allà presents. Desesperats, impacients, tristos... molt tristos. Esperar que mori algú per a que doni vida a qui tu estimes... VIDA-MORT. Realitats oposades i un pensament tan anguniós com la mateixa situació. El temps per algú sempre s'acaba...

dissabte, 21 de desembre de 2013

Quan el cos no acompanya al cap

Quan el cos no acompanya al cap sempre estàs cansat...
Quan el cos no acompanya al cap saps que no ets una ajuda...
Quan el cos no acompanya al cap tot et ve gran...
Quan el cos no acompanya al cap et sents inútil...
Quan el cos no acompanya al cap et veus incapaç...
Quan el cos no acompanya al cap no goses a queixar-te més...
Quan el cos no acompanya al cap pateixes pels que et fan costat...

dissabte, 28 de setembre de 2013

Tornada

Sembla que la tornada a la "normalitat" està essent complicada. Fins i tot, puc afirmar que molt dura. Sovint sento que el meu cap vol però el meu cos no em deixa seguir com hauria, i això em porta a tenir un humor més fosc de l'habitual. No veure la llum al final, no ajuda gens i la bola es fa més i més gran. Però per sort, sempre hi ha qui m'il·lumina el camí, malgrat a vegades m'oblidi d'agrair-ho com cal. GRÀCIES.

dimarts, 20 d’agost de 2013

Maleïda excepció

Fa anys em vaig fer una promesa: allunyar-me de les persones que desprenen energia negativa.
Tinc clar que intentar quedar bé o tenir excessiva paciència amb algú que el que t'aporta és tan fosc i destructiu que fa mal, no té cap mena de sentit si tens una mica d'amor propi. Fins ara, me n'havia anat sortint prou bé. He esquivat la gent que només explica penes que no són tan penoses, a la gent que ho critica tot sense motiu, a la que porta la contrària sense arguments, a la que desprecia tot i a tothom... 
Però les coses canvien. El que fins ara era una norma puntal per a una vida tranquil·la i equilibrada, de sobte, fan que reconegui que no hi ha norma sense la seva excepció. 
Una excepció que fa anar-se'n en orris tot un camí construït de saber estar i d'ignorar les males vibracions. Una excepció que no es mereix ser excepció. Una excepció que no es mereix un esforç especial. Una excepció que no es mereix que perdi ni un minut parlant-ne. 
Però, desgràciadament, d'aquesta excepció no me'n puc desfer. Així que aquest cop, i a contra cor, incompliré la meva promesa. Només puc protegir a aquells a qui estimo per tal que no en surtin afectats i amanir cada moment amb un bon bany de paciència (caldrà veure d'on la trec).

dijous, 25 de juliol de 2013

Mafaldejant

La primera vegada que vaig descobrir les tires còmiques/crítiques de Mafalda debia tenir uns vuit anys. Va ser en un calendari de sobretaula que li havien regalat a ma germana. Ella, ordenada que és, el va deixar allà, sobre la taula, que com diu el seu nom és on li tocava estar.  Però no li feia cap mena de cas. 
I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.