diumenge, 30 de desembre del 2007

Entrem-hi amb un somriure


Tot i els canvis que ens fan trontollar les emocions, que els records i les il·lusions sempre hi siguin presents.
Bon any a tots!

dimecres, 26 de desembre del 2007

Em mossego la llengua

-Què en penses d'això que tornin a posar les notes com abans?

-Jo continuo avaluant als meus alumnes amb els mateixos criteris, simplement canvia el nom final, però el que penso és que haurien de deixar de fer demagogia amb l'educació.

-Doncs jo el que penso és que està molt millor així, perquè si no els pares no saben les notes que treuen els seus fills.

-Però si tu no tens fills.

-Ja, però no em diràs que això de apte o no apte clarifica gaire.

-Mai s'han avaluat als alumnes de primària amb apte o no apte.

-Bueno però als pares no els queda clar.

-Si no queda clara una cosa el que s'hauria de fer és anar a parlar amb el/la mestre/a que segur ho aclareix.

-Sí però ara entra cada mestre... com que en necessiten tants.

-Més que en fan falta, però l'administració no està portant aquest tema amb gaira eficàcia. I de professionals n'hi ha com en totes les feines, de millors i de pitjors.

-Però si ara aprova tothom les oposicions.

-Explica-ho als que no han aprovat, a veure que et diuen. Saps què crec? que mires massa les notícies, els titulars queden "estupendus" però em temo que la realitat és una altra...

Perquè això sí, quina gran feina estan fent els senyors dels mitjans de comunicació juntament amb els que apoltronant el cul a la cadira de pell prenen decisions de les que no en saben ni un borrall, i fan que els primers ens expliquin, al mateix temps que a la resta de no experts, les decisions preses. Explicacions que sovint no són completes i fan que els menjadors compulsius d'informació desinformada vagin fent comentaris com aquests o pitjors.
L'educació ara esdevè un tema que pot fer guanyar vots o perdre'n i que per tant, interessa emprar fent-ne sovint un mal ús. Un tema recurrent del que tothom té dret a parlar, criticar, i dir als que hi treballen com ho han de fer, encara que no es tingui ni idea de què s'hi cou. Ben bé com el típic panxut que amb samarreta imperi i cervesa en mà, crida des del sofà alliçonant jugadors de futbol.
Però no senyors, l'educació no és un joc que uns quants puguin remenar com els vingui de gust.
Digueu-me estranya, però jo dels temes que no sé, no en parlo, això sí, si m'interessen, me n'informo, i intento no posar la pota.


diumenge, 23 de desembre del 2007

Bones Festes

Em taparé, ja saps que hi fa molt fred, i el meu cos ja no està per agafar gaires més refredats aquest any. Tinc ganes d'abraçar-me a la mare apretant-la fort com quan era petita, els dies em semblen eterns aquestes dates. Ja no m'espera per a fer el pessebre, així que miraré com l'ha fet, encara amb l'abric posat. L'ajudaré a parar taula mentre ens expliquem coses, com si no haguéssim fet ús del telèfon aquestes setmanes. Després cal encendre espelmes al balcó, "pels que no hi són i els que han de venir" diu ella, ho faig amb calma, i gaudint de l'escalfor que cadascuna desprèn.



divendres, 21 de desembre del 2007

No et desvetllis


Potser perquè només veig la màscara que tots els que són com tu diuen que porteu, o perquè fa temps que vaig llençar la tovallola amb alguns temes, o potser perquè m'he tornat incrèdula veient un circ que no fa el que hauria.

Potser per tot això, o per res en concret -qui sap! perquè els humans tenim aquestes coses- prefereixo mirar-te des de la distància i veure el què vull. M'agrada veure't amb la meva careta i segurament amb la teva, potser perquè les teves paraules m'atrauen més si no les sento o si no sé de qui surten, potser perquè la lectura permet crear imatges mentals que em fascinen més.



dijous, 20 de desembre del 2007

Ja està



Després d'una setmana intentant trobar alguna pista en una sopa de lletres, reconèixer algú en una caricatura, i resoldre un jeroglífic. Demà ja toca fer l'amic invisible.
Com cada any, m'agrada participar-hi, a part de la resta d'equip docent, amb els "meus" nens. Tots ja saben qui és l'amic de qui (evidentment, jo no seré menys!) però em faig la despistada quan m'ho pregunten, em miren amb el somriure d'orella a orella i em persegueixen amb un "va digues-m'ho a l'orella a veure si ho saps".

I això ajuda al clima que aquest dies és viu. Les setmanes prèvies a Nadal es respira un ambient especial a l'escola, i no ens enganyem no crec que sigui cosa d'harmonia i pau. Més aviat de termes una mica allunyats. Fang i pintura damunt les taules o el terra per a fer el pessebre, assajos de nadales que els alumnes improvisen en qualsevol moment, ganes exagerades de fer gresca, presses per acabar de muntar l'àlbum i fer la portada, els informes...

En fi, per sort, ja està, tot preparat per demà.

diumenge, 16 de desembre del 2007

And the winner is...


En Josep Manel des del seu bloc amb un criteri estrany, que no m'acaba d'encaixar amb l'home de seny que creia que era, ha decidit (em temo que sense pensar-ho massa) que em guardona amb el Premi Blog Solidari. Josep Manel, t'agraeixo enormement el premi, però n'estàs segur? mira que encara hi ets a temps!
Et donaré uns segons per a que t'ho pensis millor...
I mentre ell s'ho pensa, segur que també us esteu preguntant: I que coi deu ser això? Doncs bé, saltant de bloc en bloc, m'ha semblat entendre que es tracta d'una espècie de cadena on el guardonat en qüestió afegeix a la llista set guardonats més, que són aquells companys de fatigues, idees i opinions de la Blogsfera.
Noi, tanta estona per pensar-ho? Saps què et dic: que me'l quedo!
Set? He dit set? Set, gran nombre! Per què? Perquè per ara sou set els qui m'aguanteu en aquest camí (a part de l'home de seny que l'ha perdut i ja té premi, clar està). Així que ara només em cal trobar els motius del vostre guardó. No crec que sigui difícil... a veure... que cap estrella se m'enfadi.
El Pardalet per moure molt bé les ales, per fer poques aparicions però bones.
Les personalitats de Vladimir al mar, reflexives, entretingudes, on els comentaris tenen tanta força com els posts en si.
La Mafalda, forta i valenta, amb grans dosis d'esperança de la que a molts els falta.
L'Eloy, que tot i que ja el té per una altra banda, se'l mereix un cop més.
A en Jordi i la Marta perquè l'Abril arribarà el març i em temo que ja no tindran temps de medir pasta.
El Lovesick, home de llengües que li cal somiar amb coses agradables com... premis?
La Milongas perquè a jutjar pel nom del blog no té ni un pèl de tonta, i perquè continui ballant les seves cançons.
I encara que no es pugui... també a les noves incorporacions que van treient el cap per aquí, i alguns antics coneguts, que espero que no deixin de fer-ho.

divendres, 14 de desembre del 2007

Té interès el meu escriptori?

L'Eloy té curiositat per saber com és el meu esciptori. No podia pas deixar-lo amb el dubte tot el cap de setmana, oi?
Doncs bé, ara mateix hi tinc una imatge d'un paisatge d'Honduras del que guardo un inesborrable record. Però tampoc m'hi miro massa, així que si hi ha els ja classics peixos o qualsevol cosa per l'estil ja em va bé, la qüestió és que aquest "caxarro" em funcioni com cal.


dimarts, 11 de desembre del 2007

Quan els papers són paperots



El vent que avui bufa, em crida.

I jo aquí, entre paperassa ja poc plaent.

El desig d'alçar el vol m'estira.
Deliri contingut d'esborrar unes quantes parets.





dilluns, 10 de desembre del 2007

Avui no estic per volar

Símptomes:
-fort mal de cap
-tos de gos
-ofecs
-mal d'orella
-cansament general
-dècimes de febre

Em caldria, però no puc:
-repòs uns quants dies

Cal que em conformi amb:
-xarop tres cops al dia
-antitèrmic quan calgui
-líquid
-extra de mimos

dilluns, 3 de desembre del 2007

Més idiota del que creia

Ben mirat, no sé que hi fas aquí.
O ets més idiota del que creia, o em creus més idiota del que sóc.
No t'ofenguis, no cal que t'esforcis, fa temps que vas deixar d'importar-me.
Ara pretens que escalfi el teu fred?
Saps què et dic?
Compra't una estufa!

diumenge, 2 de desembre del 2007

Feliçment trista



Quan treballo les emocions sempre explico que n'hi ha algunes que es poden barrejar. La tristesa, la decepció i la ràbia, poden fer un bon paquet. L'alegria, els nervis i la por en poden fer un altre... i així unes quantes combinacions més. Segurament, el que em costaria més que entenguessin és que avui estic trista i sóc feliç.