dimecres, 30 de gener del 2008

MeMe

Els de cal Mugró fa dies que em van posar deures, i com que en casa del herrero cuchillo de palo... doncs això, que ara m'hi poso.

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
Pishi deja de aceitar el pelo de Anju para dirigirnos una sonrisa traviesa.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
La Miss Epson plena de pols
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Les notícies del matí.
4 - Sense mirar, quina hora és?
Quasi les nou
5 - Ara mira, quina hora és?
20:54, el que jo deia, quasi les nou!
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
coi, doncs res, estic tan acostumada a que hi hagi soroll al meu costat que a vegades ni me n'adono que existeix el silenci.
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
he de suposar que no compten les vacances, potser 14 o 15 hores? no sé, quin tipus de pregunta és aquesta?!
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Imprimint un quadern d'activitats sobre el Parlament, és que ja tenim damunt el tema d'organització política de Catalunya. Per sort o desgràcia, el Polònia els fa estar molt motivats amb el tema.
9 - Què portes posat ara mateix?
m'agradaria contestar amb un "i a tu què t'importa!?" però em quedaré amb un el mateix que portava aquest matí.
10 - Vas somiar ahir?
Útimament tinc la impressió de somiar bastant sovint.
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
No tinc el costum de conometrar-ho, però la veritat és que un dia sense riure no compta com a dia.
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Doncs res, la veritat és que des que em vaig traslladar (aviat farà dos anys) no m'he molestat a posar-hi res més que els mobles en aquesta habitació.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Sí, com la inspectora queda encantada amb un petardo de mestre. Em mossego la llengua.
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?
Crec que va ser Prozac Nation al dvd.
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia què compraries?
Pagaria la hipoteca i aprofitaria el meu sou per viure diferent, la resta al banc i en inversions o nous projectes.
16 - Alguna cosa sobre tu:
Tinc una setmana molt dura i un canvi important treu el cap per la porta.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Un projecte educatiu sense sindicats ni polítics.
18 - T’agrada ballar?
Sí, però diguessim que no entraria a Fama.
19 - Què en penses d’en George Bush?
Intento no pensar en coses lletges.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Ia.
21 - Imagina que, en comptes de tenir una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Roc.
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Sí.
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Descansa? ai no ho sé pas, potser m'hauria de plantejar primer si hi crec.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
cinc? no n'hi ha pas tants que llegeixin ara! si a algun "linkat" li va bé, ja ho sap.

dilluns, 28 de gener del 2008

Darrer destí

dijous, 24 de gener del 2008

Per si algun moment no sóc així...

Un altre cop cap de setmana?! ;) que ràpid passen les setmanes en aquest bloc... En fi, aquest, motxilla a l'esquena, i a veure món! Ja us explicaré a la tornada!

dimecres, 23 de gener del 2008

Tallant-te cordes


I ara em dius que sóc com la resta, sense pensar com em sentiré. Em seria igual ser com la resta si resta no sonés amb aquest menyspreu que cou. He estat al teu costat tot aquests anys essent l'orella pacient, comprenent l'incomprensible, animant-te sense un somriure com a resposta, mossegant-me molts cops la llengua per a no ferir-te. Però ara... ara et veig tan avall del pou...

Et tiro una corda. La refuses. I una altra, i una altra... les refuses, com també refuses les meves paraules. Ho sento, ja no, ja no puc continuar muda veient com deixes apagar l'espelma de la teva vida.

dilluns, 21 de gener del 2008

HIpnotitzada per les flames



Voltant per terres del gran riu, un indret recòndit ens acollí el cap de setmana. Una foguera a cada cantonada, amb flames dansaires de ballaruga incessant que escalfaven l'ànima més freda. Qui diu que no es pot tirar tot al foc?

diumenge, 13 de gener del 2008

Vist i no vist


Per què carai se'm fan tan curts els caps de setmana al teu costat?

dijous, 10 de gener del 2008

Ser pare

Havia sentit que els pares són aquells que…
estimen als seus fills per damunt de tot, els expliquen contes abans d’anar a dormir, els besen les ferides, els protegeixen i en tenen cura, juguen amb ells, es preocupen del que els pugui passar, els ajuden a fer els deures, els ensenyen la diferència entre el bé i el mal...

dilluns, 7 de gener del 2008

Jugant als encaixos

“Puede pasar cualquier cosa ¿verdad? Cualquier cosa. Puedes amar tanto a una persona... que tan solo el miedo de perderla haga que lo jodas todo y acabes perdiéndola... Puedes despertarte al lado de alguien a quien hace algunas horas ni siquiera habías imaginado conocer y mírate ahora... Es como si alguien te regalara uno de esos puzzles con piezas de un cuadro de Magrite, de las fotos de unos ponies, o de las cataratas del Niágara... se supone que ha de encajar,... pero no”

"Things I never told you" Isabel Coixet.

dissabte, 5 de gener del 2008

Ja no recordo quan va deixar de ser així


L'anorac amb caputxa cordat fins dalt amb la bufanda blanca enroscada i lligada al coll, sota els pantalons uns leotardos. Les galtes enceses de tanta roba i uns ulls petits ben oberts per a no perdre pistonada d'allò tan fascinant que passava aquella nit.

Des de les carrosses guarnides amb teles lluents es llençaven caramels i la gent s'aglutinava al seu pas. Estava clar que tota aquella bogeria generalitzada era perquè Ells eren màgics. Apropar-m'hi, però, suposava una bona estona de nervis. I un cop allà em quedava muda, aquells vestits tan estranys, les barbes rinxolades... quin respecte!

L'hora d'anar a dormir acabava essent tot un trasbals a casa, el neguit no ens deixava dormir, i ajuntàvem els llits com si estessim de colònies. La gresca estava assegurada fins que el cansament ens portava al tren de la son i ens feia tancar els ulls tot esperant la primera llum del matí.

dijous, 3 de gener del 2008

Dibuixant amor


Feia dies que el mantell de la boira cobria i gebrava les teulades i els carrers.
Avui el sol ha decidit fer acte de presència.
Sota els llençols, dibuixo les lletres d'un t'estimo a la teva espatlla, mentre m'abraces amb delicadesa.
L'olor de la teva pell i el ritme de la teva respiració em fan oblidar el rellotge.
Ara plou i, ben mirat, vols dir que cal que ens aixequem?

dimecres, 2 de gener del 2008

Encetant de nou


Ja en tornem a encetar un altre. Qualsevol inici fa que apareguin els bons propòsits, les ganes de millorar, i d'activar alguns projectes.

Com em recordava el Ramon fa uns dies, fa dos anys que jo n'engegava un, perquè ja fa dos anys que volto per aquí. Els camins que trepitjava eren uns altres, i la il·lusió em temo que també. El primer amor mai s'oblida, i té el record més especial, almenys això s'acostuma a dir. En aquest cas és ben cert.

El salt sempre m'impressiona i, en canvi, se m'apareix sovint com una necessitat d'oxigenació. Tot i el vertígen que em pugui produir, saltar i començar de nou m'agrada i em fa recuperar part de l'entusiasme perdut. En terra ferma o volant, de blanc o de verd, amb un nom o un altre... els aires nous m'ajuden a seguir endavant tot i que les cabories, amb un vestit diferent, sempre apareguin. És el que han de fer, perquè si no, tot seria massa senzill. Canviar no és fugir d'elles, simplement és esquivar-les momentàneament per enfrontar-s'hi quan s'està preparat.