dimarts, 23 de febrer de 2010

Em fas pena

Tranquil·la, sóc capaç d'entendre-ho. Necessites destacar? Endavant. No seré pas jo qui et prengui el protagonisme. No et faran més falta els cops de colze. Ja veig que això et desconcerta. Sóc així. Via lliure. És que a mi, això d'escalar posicions no m'ha semblat mai massa interessant, i penjar-me medalles tampoc acaba d'anar amb mi. Però és que cadascú és com és, i qui sóc jo per a impedir-t'ho? Se't nota feliç, pletòrica, quan ho fas. Com podria privar-te d'aquests instants d'autosatisfacció? Però, escolta: quan hagis de passar per damunt, avisa, més que res perquè no cal que em trepitgis. Em faig al càrrec que la teva vida ha de ser molt buida i les teves inseguretats molt grans. Per tant, no et treuré la teva ració diària d'alegria.