dimarts, 20 d’agost del 2013

Maleïda excepció

Fa anys em vaig fer una promesa: allunyar-me de les persones que desprenen energia negativa.
Tinc clar que intentar quedar bé o tenir excessiva paciència amb algú que el que t'aporta és tan fosc i destructiu que fa mal, no té cap mena de sentit si tens una mica d'amor propi. Fins ara, me n'havia anat sortint prou bé. He esquivat la gent que només explica penes que no són tan penoses, a la gent que ho critica tot sense motiu, a la que porta la contrària sense arguments, a la que desprecia tot i a tothom... 
Però les coses canvien. El que fins ara era una norma puntal per a una vida tranquil·la i equilibrada, de sobte, fan que reconegui que no hi ha norma sense la seva excepció. 
Una excepció que fa anar-se'n en orris tot un camí construït de saber estar i d'ignorar les males vibracions. Una excepció que no es mereix ser excepció. Una excepció que no es mereix un esforç especial. Una excepció que no es mereix que perdi ni un minut parlant-ne. 
Però, desgràciadament, d'aquesta excepció no me'n puc desfer. Així que aquest cop, i a contra cor, incompliré la meva promesa. Només puc protegir a aquells a qui estimo per tal que no en surtin afectats i amanir cada moment amb un bon bany de paciència (caldrà veure d'on la trec).