dijous, 25 de juliol del 2013

Mafaldejant

La primera vegada que vaig descobrir les tires còmiques/crítiques de Mafalda debia tenir uns vuit anys. Va ser en un calendari de sobretaula que li havien regalat a ma germana. Ella, ordenada que és, el va deixar allà, sobre la taula, que com diu el seu nom és on li tocava estar.  Però no li feia cap mena de cas. 
I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.






dimarts, 23 de juliol del 2013

Redissenyant



Avui m'ha vingut una bufada d'aire fresc quan he vist els canvis de disseny del bloc de la Rach. Així que, com una nena petita, amb un atac irresistible de ganes de copiar i veient els seus bons resultats, no me n'he pogut estar: He fet reformes a ca l'Alada!

dijous, 18 de juliol del 2013

Prou

Tinc dues manies molt grans:
1. no m'agrada que m'organitzin la vida
2. no m'agrada que me la desorganitzin

El meu ordre i desordre del que faig només poden dependre de mi. Darrerament, els concedeixo també l'honor, a estones, al meu marit i la meva filla. I prou. Ningú més pot desendreçar els meus plans o refer-los com li convingui.
Em considero una persona flexible, i que s'adapta ràpid a les noves situacions sense crear conflictes, no sóc un cap quadriculat. Però, sortosament, també sóc capaç de prendre les meves pròpies decisions, sense haver d'anar a remolc de ningú, ni que hem diguin el què he de fer. I ara, al més pur estil Cuní dic: PROU, PROU PROU!