dissabte, 30 d’agost del 2008

Reunió de bruixes


De petits ens posàvem a prova passant pel carreró i fent-nos els valents.
Cobert, brut i fosc, realment feia por.
Mils eren les històries que ens inventàvem d'aquell racó de poble datat del segle XIII; cap de verídica, també us ho he de dir, però si hi afegíem sorolls fantasmagòrics, les esgarrifances estaven assegurades...

divendres, 29 d’agost del 2008

Fem un canvi?


Què passa quan toquen allò que més estimes? Acció barrejada amb realitat massa crua d'aquelles que són obligades a exercir la prostitució.

Sobren morts però ho tinc clar, vull un pare com Liam Neeson a Taken.

divendres, 22 d’agost del 2008

La cabra

Feia uns quinze anys que no hi tornava. El lloc continua estranyament igual, però canviat. Massa ganes de clientela pel meu gust.
Tanmateix necessitava respirar aire pur de muntanya, així que després d'un tranquil viatge amb cremallera, dins les xiruques i carregant una motxilla a l'esquena, emprenc el camí de les coves direcció Fontalba.
És un camí estret que s'enfila sense massa complicació. Faig passes ràpides, com si m'empaités algú, m'allunyo de la gent, vaig mirant al terra buscant la pedra bona a trepitjar, de tant en tant passa algun excursionista en direcció contrària i ens saludem amb un bon dia. No em preocupo de respirar bé, així que em cal una paradeta. Quan aixeco la vista: Benvolguda parada! El santuari em queda amagat darrera la muntanya que estic pujant, però el paisatge que omple els meus ulls no té res a envejar.

dimarts, 19 d’agost del 2008

Artísticament estrany


Aprofito els dies que em queden per fer escapadetes a diferents racons de la geografia catalana. Avui m'he deixat caure pel Museu de l'Empordà, que acull fins el dia 28 de setembre, una obra amb pluralitat creativa que no m'ha deixat indiferent. El clupable? Gino Rubert amb la seva Lliçó d'anatomia.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Pre i post eclipsi


Amb aquesta imatge suposo que ja et responc.
Ahir la nit era perfecta i l'eclipsi de lluna li acabava de donar més encant, però em van abandonar pel Gamper, i evidentment, vaig trobar una bona alternativa entre places i carrers guarnits.
Ni rastre de tu al racó literari ni a la plaça de la Rodoreda, però serà que estàs de vacances i evites la literatura o simplement les ales. Un altre any serà.

divendres, 15 d’agost del 2008

I si mirem cap a una altra banda?


Ja de menuda, quan els meus ulls van arribar a veure-hi per damunt de la taula, m'agradava ser espectadora de tot el que succeia al meu voltant, aprenent que si no fas gaire soroll pots veure-hi més que qualsevol altre.
Fent un repàs a les seves expressions i converses em dono la llicència de jugar a endevinar que hi ha més enllà. Avui el joc resulta decebedor.
Els qui aparenten ser el que no són però creuen ser, els que s'aprofiten, els que sempre han de tenir raó, els que parlen sense escoltar perquè només volen ser escoltats, els que se senten sols, els que no ho estan però els agradaria estar-ho... i jo... que ho comprenc tot però comparteixo poc... millor no rascar massa per saber què hi ha sota.
Així que em vaig evadint, i la meva mirada i orelles queden lluny, lluny, lluny.



dimecres, 6 d’agost del 2008

Sense solució



Sóc un cas particular, l'únic en la seva carrera.
Però en això no vull ser diferent.
Caldria estudiar-ho, em diu. Amb els corticoides en teoria hauria d'estar solucionat.
I és evident que el tractament no ha funcionat.
S'acaben les alternatives, i m'he de conformar amb un recurs ràpid mentre s'ho pensa i una encongida d'espatlles. Tres mesos i ja veurem.
Portem quasi 4 anys...