dijous, 27 de novembre de 2008

Què deuen pensar de mi?


-Ànima... tu que vols ser quan siguis gran?


-Encara no sóc gran?


dimecres, 26 de novembre de 2008

Passat escapçat

Fa un temps, quan les ales estaven plegades i tocava, metafòricament parlant, de peus a terra, un amic em va dir "és perillós jugar a tornar".

Però... és tan difícil no fer-ho!

Dius ser tan feliç que la meva felicitat, sentint-se petita, s'aparta per deixar pas a l'enyorança.

dissabte, 22 de novembre de 2008

Millor, tanca-la

Il·lusions.

Però sempre s'acaba topant amb la realitat.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Estira-cistells

Ahir al supermercat...
Una mica de xocolata per pujar la moral, una bossa de taronges perquè no falti la vitamina C... Un marrec de no més de dos anys m'estira del cistell i corre amunt i avall dels passadissos. Aigua que ens estem quedant sense, llet no se si em fa falta però per si un cas... Què mono! Tomàquets, només en tinc un crec i pa, amb una mica de sort està acabat de sortir... Aquest nen no té pares?
Esperant el torn...
La parella de davant, molt carregats i amb un cotxet, s'adonen que no porten prou diners i acaben deixant un paquet de neules. Clar homes, no és època encara, espereu-vos un meset, i sobretot espavileu que tinc una pila d'exàmens per a corregir. Marxen força ràpid, potser pensant amb la vergonya que acaben de passar o simplement en què car és tot.
Embossant...
Apareix una treballadora amb la criatura estira-cistells en braços. De quien es este niño? Alguien ha perdido este niño? Estaba en la sección de fruta. Tots miren però ningú contesta. Se m'escapa el riure. La parella del meu davant duien un cotxet buit. La dona corre preocupada cap a la porta. Al mateix temps, la mare entra per la del costat i ni veu al nen. Mira per terra com qui busca un objecte perdut, quan algú que se n'adona crida Esto es suyo? Sí. L'agafa i sense dir res marxa per on ha entrat.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Somnis

Vaig anar a dormir amb moltes cabòries més importants i presents. Però coses de la ment... Avui he somiat amb tu.


Et perdonava de veritat, de cor, a pesar de tot el que vas fer. Et felicitava per estar bé i et donava ànims per a seguir endavant de millor manera. I sobretot, donava gràcies a les divinitats per no estar amb tu.


M'he aixecat tranquil·la.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Ni fent memòria


Anem a fer memòria...
Contrasenya del banc, codi pin del mòbil, correu xtec i contrasenya, portal epoca, correu bloc i contrasenya, correu hotmail i contrasenya, correu yahoo i contrasenya, correu bloc de classe i contrasenya, correu intercanvi lingüístic i contrasenya, contrasenya web d'anglès, contrasenya ordinadors de mestres, facebook habitual, facebook bloc...
I segur que m'en deixo algun! En quin món vivim? Jo que abans ja feia molt recordant el DNI!

dissabte, 1 de novembre de 2008

Vella xaruga, mala astrugància

No suportava aquelles reunions on les seves tietes s'encarregaven d'explicar, amb tota mena de detalls, les vides miserables de diferents dones que havien estat abandonades amb criatures pels seus companys. Els sentiments de pena i feblesa contats tan minuciosament provocaven una fiblada al pit.
"No et fiïs mai d'un home que tingui nas a la cara, filla". "Tots volen el mateix, i l'amor i les promeses són bajanades, si la del costat ho fa millor et deixen sense contemplacions!"
"Això depèn de les persones, no té res a veure en ser home o dona".
"No saps de què parles. Ara ets massa innocent encara, ja ens donaràs la raó d'aquí a uns anys".
Mai aconseguia convèncer-les del contrari i creure's el que deien li feia deixar de creure en la màgia de tot allò en que li agradava somiar. Xerrameca de vella amargada, pensava.
La seva mare, assentada a l'altra punta de taula, callava, i aquell silenci feia que la Mar la mirés buscant desesperadament una picada d'ull o un simple somriure de complicitat. Però res. Semblava que, en el silenci, ella també hi estava d'acord. El seu pare també era així? El seu pare se n'anava de putes? El seu pare es desentenia de tot? I si tot havia estat una farsa? Ella formava part d’aquesta gran mentida? I la seva vida? La seva vida seria igual?