dissabte, 15 de juny de 2013

Ara les nits són vespres



Mai he sabut ben bé què hi pinto amb vosaltres, però com trobava a faltar les nostres nits! Les converses van d'un lloc a l'altre entre rialles i ironies. El propietari del pub ens observa i somriu, li agrada veure'ns junts de nou, de tant en tant també para l'orella i hi posa afegitons. M'oblido per una estona de les obligacions fins que miro el rellotge de paret. Ara em toca portar-me bé, que m'esperen. Queda't a sopar, sense tu no és igual, necessitem la part femenina! Prou que em quedaria, el proper cop farem un till the end!