dilluns, 21 de gener del 2008

HIpnotitzada per les flames



Voltant per terres del gran riu, un indret recòndit ens acollí el cap de setmana. Una foguera a cada cantonada, amb flames dansaires de ballaruga incessant que escalfaven l'ànima més freda. Qui diu que no es pot tirar tot al foc?

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Les fogueres eren l'única cosa que cremava aquest cap de setmana?

Anònim ha dit...

Jo vull saber on t'és, aquest indret... me'l dius a l'orella?

Anònim ha dit...

Hi ha quelcom d'ancestral en el foc que la seua visió ens encomana una certa pau, veritat?

Anònim ha dit...

Ull amb el foc!
és tan ràpid.

ÀnimaAlada ha dit...

xexu... pasapalabra

lu, és que no sé on para la teva orella... l'indret, a les Terres de l'Ebre.

Josepmanel, el foc té vida.

vladimir, com tu, que ets un fletxa? ;)