Avui sí, avui deixo que m'afalaguis. Aprofita-ho, no és quelcom que permeti fer sovint. De fet, les meves respostes tallants acaben desanimant a aquell que ho intenta.
Estic orgullosa. El resultat és gratificant. Un cop comparada la feina amb la resta, sé que la meva és bona. Millorable, també. Els agraïments de les famílies em reconforten, els somriures dels nens fan que continuï innovant... però mai res del que faig és prou bo per mi mateixa.
El reconeixement dels companys de professió m'ha animat. Avui, i sense que serveixi de precedent, bravo per mi!
14 comentaris:
doncs bravo!
És clar que sí, BRAVO! (ets tallant? jo no ho trobo pas)
Smuagh!
ets la millor !!! ... ho he de tornar a repetir ??? ... ;) ... salut
Doncs afalaguem-te, és clar que si. Si et reconeixen la feina ben feta, serà per alguna cosa.
Moltes felicitats
bravo ! bravo!
això s'ha de fer sovint, que l'autoestima és important.
salut!
Bona feina i endavant
Bueno, domncs moltes gràcies! però ara ja prou. ;)
I ens fas 5 cèntims de la cosa en si?
Trobo que és bo deixar-se afalagar.
Felicitats pel que sigui que segur que és bo.
ai lu... poques vegades explico amb pèls i senyals...
Els pèls, els pèls, volem els pèls!
"bravo per l'ànima alada"? Ostres, sona molt bé!
mira de puta mare que estiguis tant orgullosa de la feina feta.
besets!
vladi, jo els pèls normalment me'ls trec.
vols dir mery?
mercè a veure si et rentaré la boca amb aigua i sabó!
Publica un comentari a l'entrada