dijous, 14 de febrer del 2008

Jo també hi era

Com sempre les dades ballen, molts, la majoria i amb això n'hi ha prou. Potser ningú es molesta a comprendre, titlleu-nos de hippies o vividors. Sabem que l'educació és un dret i no un negoci, i per a que així sigui utilitzem el nostre dret a vaga.
Eloy, completament d'acord.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

En aquesta vaga us equivoqueu, espero veure propostes alternatives a la futura nova Llei d'Educació. En aquests moments, l'aportació que s'ha demanat als sindicats és bastant nula, els costa escriure.

Bé, l'escola pública ha fet vaga i la privada-concertada no. Pels que defensem l'escola pública aquest fet és dolorós, no ha estat fàcil acoseguir l'escola que tenim.

Però evidentment la vaga és un dret, això també ha costat molt d'aconseguir.

Jordi Casanovas ha dit...

ja m'ho semblava que tenies un punt revolucionari ;)zwosm

Sergi ha dit...

Si això ha de servir per millorar l'ensenyament públic, endavant, i a lluitar el que calgui.

Eloy ha dit...

Igual que tothom porta un seleccionador de futbol a dins, tots saben molt d'ensenyament.
Per cert, educació és feina de casa ;)
En quant a que la concertada no ha fet vaga, pregunteu als mestres de concertada per què no la fan.

Anònim ha dit...

arrel d'aquest post m'he anat informant a través de dos amigues que són mestres; estic lluny i no m'assabento de tot...encara no tinc una opinió clara al respecte però pinta ben lleig.

besets!

ÀnimaAlada ha dit...

Ups! Cert, no recordava que sempre som nosaltres els que anem errats! Les aportacions demanades als sindicats han estat un cop tot manegat, després de les queixes, el conseller ha dit que estava obert al diàleg. I val la pena recordar que les dels "experts" només han estat de gestió i escasses en el tema pedagògic.
Potser la vaga és arribar massa lluny, no et diré que no. No puc dir tampoc que em senti a prop dels sindicalistes, però està clar que les Bases només han estat la gota d’una suma de circumstàncies. Els mestres estem cansats que ens remenin en estadístiques i comparacions, que facin informes i que ningú ens demani opinió, que es canviïn normatives tretes de la màniga i que no aportin cap canvi important en els resultats que ells busquen. Això sí, sempre som els culpables de tot. Idees en tenim moltes i autoavaluacions, creieu-me, sóc la primera de fer-ne.
En una cosa tens raó, ens ha costat aconseguir l'escola pública que tenim ara, i molt! I tampoc ningú pot dir que els mestres no hi tinguem res a veure, les coses han avançat gràcies a aquells que creiem en que les millores són possibles. Curiosament però, s’insisteix a parlar del fracàs de l’educació. És potser que vint anys enrere els nens començaven a fer anglès als tres anys, es donava importància a la psicomotricitat, o a l’educació emocional, els alumnes aprenien a utilitzar un ordinador a infantil, es feia prendre consciència del reciclatge i de la importància de la diversitat...? I quantes vegades hem sentit “els nens d’ara no saben res”? I això com a mestra que estimo i visc l’escola em fa mal.
La societat ha canviat tant des que els “experts” no trepitgen les aules... però les coses no poden canviar a qualsevol preu, ni volent imposar sistemes d’altres països on no hi ha hagut una demostració real del seu èxit o amb una ciutadania molt diferent a la nostra, o simplement on s’inverteix molt més en educació. Perquè... on és aquell 6% que es va prometre invertir en el pacte d’educació famós? Un 2% ? Quina generositat, tenint en compte que hem des restar-hi el que es gasta en fer informes. I on aniran a parar aquests més de 100 euros que ens treuen a tots els assistents a la vaga? M’agradaria pensar, com a idealista que sóc, que almenys els nostres infants en podran treure profit.
A tot aquest malestar s’afegeixen els atacs constants que estem rebent des dels mitjans de comunicació i les informacions a mitges tintes que donen peu a males interpretacions i a una visió distorsionada de la nostra professió de la qual tothom es sent amb el dret d’opinar. Un pilot d'avió fa cada estiu una vaga demanant més diners per a la seva ja engreixada butxaca i no passa res. Ara, un mestre demana que els ciutadans del futur puguin gaudir d'una millor educació pública i se'ns titlla de vividors.
Aleshores és quan arriben les comparacions amb l’escola privada o concertada. No entenc aquesta necessitat de comparar les dues tipologies de centre. He treballat amb les mateixes ganes i he intentat fer les coses el màxim de bé tant en la pública com en la privada, el nivell dels meus alumnes ha estat exactament el mateix, i creu-me quan et dic que ambdues tenen coses bones i no tan bones. Els que hem treballat durant anys en centres de titularitat privada sabem de primera mà i amb coneixement de causa els motius pels quals no s'han unit a la vaga. El funcionament jeràrquic no permet que un docent digui la seva tan lliurement i molt menys que s’uneixi a una vaga d’aquestes característiques, i és possible que el final de curs pugui arribar a ser el final del seu contracte.

Anònim ha dit...

ànima,
estic d'acord en quasi tot el que dius. No em dono per aludit quan comentes sobre el valor dels mestres, l'escola pública, l'educació... potser perquè he conegut a grans referents com la Marta Mata, en Pau Vila, familiars de la Rosa Sensat o els Montessori... sé perfectament que els mestres sou la peça clau d'un bon sistema educatiu.

Només volia críticar la inoportunitat d'aquesta vaga. A mi l'administració me la "sua", i no crec que el nivell educatiu sigui baix (i si és baix és perquè solen fallar institucions educatives com ara la família).

Penso que en la nova Llei d'Educació s'ha de comptar amb els mestres, i s'hi està comptant. Tots els sindicats van subsbscriure el Pacte Nacional i l'esborrany actual és un primer desplegament d'aquest. UGT i CCOO, conscients de l'error de la vaga han trencat la unitat sindical demanat la convocatoria de la comisió que garanteix el compliment del Pacte, això no calia que ho demanessin perquè ja es va quedar en això (t'asseguro que el conseller Maragall, que no és sant de la meva devoció, ahir es pixava de riure davant la petició).

Bé, perdona pel rotllo. Sàpigues que estem bastant d'acord, segurement perquè els objectius són idèntics: una educació pública de qualitat.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

ànimeta, tens un meme a can Vladi... quan puguis, passa-t'hi i fes-lo!