dijous, 19 de juny del 2008

Sens dubte

Nens, nenes,
Una afirmació: això va de capa caiguada.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

Va dona, que hi ha temps de més inspiració i de menys. Si ara no tens res a dir, qui sap si més endavant no podràs ni parar d'escriure. Per aquí seguim per veure què dius.

Jordi Casanovas ha dit...

mira-t'ho des de l'altra banda, hi veuràs llum

mossèn ha dit...

és una opció com qualsevol altra ... salut

Anònim ha dit...

Sí,sí, però segur que encara amb prou força per a fer mal;)

Als teus peus: la meva capa voladora.

Anònim ha dit...

L'estiu fa estralls, aquesta calor, fi de curs, tothom ja parla de viatges a l'altra cap de món, deshidratació, un canvi massa dràstic, del diluvi universal als 35 graus al sol.

Pren-t'ho amb calma i molta llimonada ;-)

Milongas ha dit...

No hi ha llibre tan dolent del que no es pugui extreure alguna cosa bona, així que espera que tot pasa i espero que et serveixi per aixecar-te amb més força!!!
Un petó!

Anònim ha dit...

Si alces el cap pots veure la quantitat de mans que hi ha a la boca del pou. Agafan una, a l'atzar...

Anònim ha dit...

La meva, la meva...

Anònim ha dit...

jo he estat poc inspirada i molt ocupada per dos mesos aixi que... anims!!!!

besets!

ÀnimaAlada ha dit...

Torno a ser aquí, incapaç d'escriure res, però almenys he recuperat els accents i les ç.
Un petó a tots/es!