dimecres, 4 de juny de 2008

Sense sentit aparent

No cal que deixis les claus a la botiga, ja les hi passaré a buscar.
Talòs, com es pot ser tant talòs?
Tinc ganes de tornar a treballar amb tu.
Casualitats de la vida, mai em toca res i ara de dos en dos.
No sé si estic contenta.
Què estem fent?
Vols dir que cal que expliqui tot el que faig a classe a la gent?
Beca a Gran Bretanya acceptada, juliol cap allà.
Hi ha sopar o no hi ha sopar?
La teva mare té pits? A tu no et voten els cabells?
Un granisat mitjà a la terrassa de la rambla del barri.
Poc entusiasme, oi?
Jo el sopar i tu els cubates.
Jo també tinc pits. Flash de càmera.
Millor que te'n vagis.

4 comentaris:

mossèn ha dit...

fashion total ... salut

vladimir ha dit...

Doncs jo n'hi trobo molt de sentit. Els records, tornen? Recorda que fa un any ho vas passar malament a Londres. Londres està bé, una ciutat que sempre enfoca l'objectiu. Londres és la brúixola i com totes les brúixoles no et diu on ets però sí on és el nord. El caracter britànic és estricte, ordenat.

París és el conte, vine a París. Si les coses no acaben d'anar, t'espero a Deux Magots amb un clavell per posar-te a l'orella. Un clavell sense sentit aparent, com tantes coses sense sentit aparent que fan que m'agradis.

ÀnimaAlada ha dit...

tu sí que ets fashion mossèn!

els records? potser el passat. Londres és una ciutat magnífica, no ho vaig passar malament. Sí que es cert, però, que fa molts més anys, quan hi vivia, va resultar ser un punt d'inflexió, ara ja superat. Em cal ordre, això és cert.
París, l'aeroport precisament, em va fer conèixer una persona fantàstica. Malgrat que encara ho tinc com a viatge pendent.
Un clavell? prefereixo una margarita! :) Que et sembla Escòcia?

vladimir ha dit...

Núvols, humitat, verd, fred... mar grisa, blanca, poc acollidora. No és el meu territori, m'hi moriria de pena, impossible collir-hi la margarita que em demanes.

Ara, qualsevol lloc pot ser un bon lloc si el cor t'hi porta i la fortuna t'acompanya:)