Tanmateix necessitava respirar aire pur de muntanya, així que després d'un tranquil viatge amb cremallera, dins les xiruques i carregant una motxilla a l'esquena, emprenc el camí de les coves direcció Fontalba.
És un camí estret que s'enfila sense massa complicació. Faig passes ràpides, com si m'empaités algú, m'allunyo de la gent, vaig mirant al terra buscant la pedra bona a trepitjar, de tant en tant passa algun excursionista en direcció contrària i ens saludem amb un bon dia. No em preocupo de respirar bé, així que em cal una paradeta. Quan aixeco la vista: Benvolguda parada! El santuari em queda amagat darrera la muntanya que estic pujant, però el paisatge que omple els meus ulls no té res a envejar.
5 comentaris:
amb xiruques de les noves o de les velles?
Jo també fa temps que no hi pujo, però tot sovint hi penso quan em passa pel cap passar un cap de setmana tranquil. Què tindrà aquest lloc?
potse tenen tres anys, però molta canya feta.
no ho sé, suposo que els camins per perdre't una estona ajuden.
Perdre's per trobar-se, no hi ha altra...
que tal les merescudes vacances?
Publica un comentari a l'entrada