Ella, no treballa en una fàbrica, però els dies passen ràpids i foscos enmig de la monotonia. S'asseu en un racó i mira com ja no la necessita, es pregunta si ara els t'estimos són de cor, o han passat a ser també part de la rutina. I què fer si els somriures els regala a altres més joves a qui no se'ls nota el cansament a la cara. Espera desesperada que es produeixi l'adéu, mentre l'altre li jura que no existeix comiat possible. Quan s'acabarà el patiment?
No està prou segura per creure'l, no és prou valenta per anar-se'n. El necessita.
Ferida sota el pit, els dies passen ràpids i foscos enmig de la monotonia.
No està prou segura per creure'l, no és prou valenta per anar-se'n. El necessita.
Ferida sota el pit, els dies passen ràpids i foscos enmig de la monotonia.
6 comentaris:
i vols dir que val la pena?
I per què ella no el creu? Potser està patint sense motiu, i així és com es malgasten les vides. El temps fa canviar fins i tot els sentiments, però això no vol dir que es perdin.
li hauríem de preguntar jordi...
ben cert xexu, em temo que el "malgastament" està a l'ordre del dia...
Anima,
un text bonic i trist, m’ha agradat molt però espero que només sigui un text.
Coses que em passen pel cap, però no n’estic del tot segur i caldria estones i estones per matisar-les:
Vols dir que l’amor, quan ens fan infeliços, val gaire la pena?
Vols dir que estimar té a veure amb necessitar desesperadament a algú? Això em fa molta por, i també ràbia. L’amor no s’hauria d’acabar convertint en una pedra lligada al coll que ens arrossega fins el fons.
I vols dir que fer-se adult, entre d’altres coses, no consisteix en aprendre a estar sols? Sols entre molta gent que ens estima i estimem, però sols al cap i a la fi. I lliures, importantíssim.
petó
lliures i ben vius, és clar!
vladi, estic d'acord amb el que et passa pel cap.
Publica un comentari a l'entrada