dimecres, 26 de novembre del 2008

Passat escapçat

Fa un temps, quan les ales estaven plegades i tocava, metafòricament parlant, de peus a terra, un amic em va dir "és perillós jugar a tornar".

Però... és tan difícil no fer-ho!

Dius ser tan feliç que la meva felicitat, sentint-se petita, s'aparta per deixar pas a l'enyorança.

3 comentaris:

Sergi ha dit...

No apartis mai la felicitat, encara que sigui més petita que la d'altres, o que t'ho pensis, perquè dir felicitat és dir molt, i si ets feliç, segur que no tens res a envejar a ningú.

Anònim ha dit...

“És perillós jugar a tornar” perquè suposo que la vida circula en un sol sentit, de darrere cap endavant.
“És perillós jugar a tornar” perquè els records són imatges desfigurades del passat. Un passat que, tot i no ho sembli, és lluny del nostre present. Tornar sempre és un simulacre on les coses dolentes solen perdre les arestes, i això tan bo com perillós.
“Es perillós jugar a tornar” perquè els records són el més valuós dels patrimonis i no cal dilapidar-los amb retorns que només cremen. Cuidem i mimem els records.

I aquest amic també t’hauria d’haver dit que cal apostar pel futur, que no està escrit i pot ser més brillant que el passat. Que cal apostar per l’alegria, pel somriure que suavitza la vida, per la tendresa que ens infon coratge, per la màgia que ens fa somniar, per l’amor amb tot el seu poder i amb tots els seus recursos, per la llum encara que costi mantenir-la encesa, per alçar el vol per damunt les ombres, per la bellesa, per no dramatitzar les coses, per recordar-nos que és importantíssima la partida que ara juguem, que tenim bons daus i la mà calenta, que la por només fa por i que... UN PETÓ MOLT GRAN, de tot cor, de veritat.

Ala!

vladimir

ÀnimaAlada ha dit...

Gràcies, què dolç! un petó xexu!

Vladi, vladi... ai aquest amic! em sembla que té el cap, o vés a saber què, posat en " madams butterflies"!
Però li tinc carinyo, què carai! La primera part, la vaig entendre l'altre cop, és sensata i m'agrada, perquè m'agraden aquells que em fan tocar de peus a terra. La segona em fa somriure i m'il·lusiona, i també ma'agraden aquells que em fan sentir bé.
Un altre petó!