diumenge, 14 de desembre de 2008

Gràcies


Necessitava una abraçada i només tu me la vas saber donar.
Ara aparta't, no em facis plorar.

3 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

...

Anònim ha dit...

Les bones abraçades deuen ser les que entenen de llibertat, mai les que ofeguen.

Plorar una mica tampoc està mal, així donaràs l'oportunitat a algú que et vulgui deixar el mocador ;)

vladimir

ÀnimaAlada ha dit...

jordi, :) almenys sé que hi ets.

no acostumo a deixar el mocador dels altres ple de mocs, vladi ;)