divendres, 10 d’abril del 2009

Seguint endavant sense molestar


No puc badar. Al més mínim indici he de correr. Proves i més proves. No és greu. Sé que no em moriré d'això. Però ara m'autocompadiré una estona, si cal, ploraré, i després sortiré fent-ne broma. Fent-me la forta, com sempre. Perquè sóc forta!

5 comentaris:

Sergi ha dit...

No és el mateix ser fort que fer-se el fort. Ara que, si pots fer les dues coses, millor que millor.

ÀnimaAlada ha dit...

puc. ;)

Jordi Casanovas ha dit...

tu ho has dit tot, endavant doncs.

Anònim ha dit...

A mi no m'has molestat mai. En definitiva, sempre endavant, d'això es tracta.

vladimir

ÀnimaAlada ha dit...

s'intentarà jordi!

vladi, perque no m'has donat mai l'oportunitat! ;)