dimarts, 17 de novembre del 2009

Ales caigudes


4 comentaris:

Sergi ha dit...

Caigudes, però no trencades. Quan puguis, torna a estendre-les i vola.

ÀnimaAlada ha dit...

I tant! ;)

Anònim ha dit...

A vegades tanco els ulls i bufo, sense ales és la manera amb que miro de donar una mica de vent als que estimo.

vladimir

ÀnimaAlada ha dit...

Segur que els que estimes t'ho agraeixen.