dimecres, 17 d’abril de 2013

Després de tant temps estic gaudint d'una lectura que reconeixo com a pròpia, però tan llunyana que no semblo ben bé jo. El temps ja ho té això, canvia la percepció del que ens passa.
Recordo cada moment en que vaig escriure cada post, els motius pels quals escrivia i les sensacions que deixar fluir les paraules em produia. Agraia cadascun dels comentaris i tot plegat esdevenia una bona via d'escapament.Qui sap si algun dia...?

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, acabo de rebre el teu comentari i m'he quedat amb els ulls com plats! Quina sorpresa. I llavors m'he dit, si comenta potser és que... i el reader m'ha confirmat la sospita, un post nou de l'Ànima Alada! Ostres, no m'atreveixo a dir-te ben tornada, però és un plaer llegir-te de nou, tant de bo et quedis una temporadeta. Jo te'n vaig llegir uns quants de posts, ja saps, sempre passava per aquí. I seguiré passant sempre que tinguis ganes de dir coses, amb el teu permís, és clar. És un plaer recuperar velles 'amistats'. És normal que després de tant temps se't faci una mica estrany el que explicaves, les coses canvien molt i nosaltres ens anem adaptant a les noves situacions. Però l'essència, part d'aquesta almenys, es manté. O com a mínim tens una bona col·lecció de records als que tornar sempre que vulguis.

ÀnimaAlada ha dit...

Caram XeXu! que ràpid! moltes, moltíssimes gràcies.
No podem dir bentornada, però m'alegra veure que encara hi ha qui és constant.

Guti ha dit...

Que bien que hayas vuelto Cao!
Espero seguir leyéndote durante mucho tiempo.