I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sol lluent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sol lluent. Mostrar tots els missatges
dijous, 25 de juliol del 2013
Mafaldejant
La primera vegada que vaig descobrir les tires còmiques/crítiques de Mafalda debia tenir uns vuit anys. Va ser en un calendari de sobretaula que li havien regalat a ma germana. Ella, ordenada que és, el va deixar allà, sobre la taula, que com diu el seu nom és on li tocava estar. Però no li feia cap mena de cas.
I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.
I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.
dimarts, 23 de juliol del 2013
Redissenyant
Avui m'ha vingut una bufada d'aire fresc quan he vist els canvis de disseny del bloc de la Rach. Així que, com una nena petita, amb un atac irresistible de ganes de copiar i veient els seus bons resultats, no me n'he pogut estar: He fet reformes a ca l'Alada!
dimarts, 23 d’abril del 2013
Quan un motiu és més que suficient
Fa temps que no vaig al cinema, ni m'assec a fer l'aperitiu en una terrasseta, passo de llarg per les botigues de roba, busco les ofertes, els dos per u i acumulo vals descompte, ens hem d'estrenyer el cinturó. És un mal moment perquè cobro menys i no hi ha pagues. Fa temps que no dormo com dormia. I tot i així, tinc un bon... no! el millor motiu per riure moltíssimes vegades cada dia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


