Quan el cos no acompanya al cap

Quan el cos no acompanya al cap sempre estàs cansat...
Quan el cos no acompanya al cap saps que no ets una ajuda...
Quan el cos no acompanya al cap tot et ve gran...
Quan el cos no acompanya al cap et sents inútil...
Quan el cos no acompanya al cap et veus incapaç...
Quan el cos no acompanya al cap no goses a queixar-te més...
Quan el cos no acompanya al cap pateixes pels que et fan costat...

Tornada

Sembla que la tornada a la "normalitat" està essent complicada. Fins i tot, puc afirmar que molt dura. Sovint sento que el meu cap vol però el meu cos no em deixa seguir com hauria, i això em porta a tenir un humor més fosc de l'habitual. No veure la llum al final, no ajuda gens i la bola es fa més i més gran. Però per sort, sempre hi ha qui m'il·lumina el camí, malgrat a vegades m'oblidi d'agrair-ho com cal. GRÀCIES.

Maleïda excepció

Fa anys em vaig fer una promesa: allunyar-me de les persones que desprenen energia negativa.

Tinc clar que intentar quedar bé o tenir excessiva paciència amb algú que el que t'aporta és tan fosc i destructiu que fa mal, no té cap mena de sentit si tens una mica d'amor propi. Fins ara, me n'havia anat sortint prou bé. He esquivat la gent que només explica penes que no són tan penoses, a la gent que ho critica tot sense motiu, a la que porta la contrària sense arguments, a la que desprecia tot i a tothom... 

Però les coses canvien. El que fins ara era una norma puntal per a una vida tranquil·la i equilibrada, de sobte, fan que reconegui que no hi ha norma sense la seva excepció. 

Una excepció que fa anar-se'n en orris tot un camí construït de saber estar i d'ignorar les males vibracions. Una excepció que no es mereix ser excepció. Una excepció que no es mereix un esforç especial. Una excepció que no es mereix que perdi ni un minut parlant-ne. 

Però, desgràciadament, d'aquesta excepció no me'n puc desfer. Així que aquest cop, i a contra cor, incompliré la meva promesa. Només puc protegir a aquells a qui estimo per tal que no en surtin afectats i amanir cada moment amb un bon bany de paciència (caldrà veure d'on la trec).

Mafaldejant

La primera vegada que vaig descobrir les tires còmiques/crítiques de Mafalda debia tenir uns vuit anys. Va ser en un calendari de sobretaula que li havien regalat a ma germana. Ella, ordenada que és, el va deixar allà, sobre la taula, que com diu el seu nom és on li tocava estar.  Però no li feia cap mena de cas. 
I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.

Redissenyant

Avui m'ha vingut una bufada d'aire fresc quan he vist els canvis de disseny del bloc de la Rach. Així que, com una nena petita, amb un atac irresistible de ganes de copiar i veient els seus bons resultats, no me n'he pogut estar: He fet reformes a ca l'Alada!

Prou

Tinc dues manies molt grans:

1. no m'agrada que m'organitzin la vida

2. no m'agrada que me la desorganitzin

El meu ordre i desordre del que faig només poden dependre de mi. Darrerament, els concedeixo també l'honor, a estones, al meu marit i la meva filla. I prou. Ningú més pot desendreçar els meus plans o refer-los com li convingui.

Em considero una persona flexible, i que s'adapta ràpid a les noves situacions sense crear conflictes, no sóc un cap quadriculat. Però, sortosament, també sóc capaç de prendre les meves pròpies decisions, sense haver d'anar a remolc de ningú, ni que hem diguin el què he de fer. I ara, al més pur estil Cuní dic: PROU, PROU PROU!

Ara les nits són vespres

Mai he sabut ben bé què hi pinto amb vosaltres, però com trobava a faltar les nostres nits! Les converses van d'un lloc a l'altre entre rialles i ironies. El propietari del pub ens observa i somriu, li agrada veure'ns junts de nou, de tant en tant també para l'orella i hi posa afegitons. M'oblido per una estona de les obligacions fins que miro el rellotge de paret. Ara em toca portar-me bé, que m'esperen. Queda't a sopar, sense tu no és igual, necessitem la part femenina! Prou que em quedaria, el proper cop farem un till the end!