Sequera d'idees

Sí, senyors. Hi ha sequera, també, a ca l'Alada.

Borejant el mar

Em veig estirada a la barca, tocant l'aigua amb la mà dreta, sense turments del passat. El sol de la tarda s'amaga entre els meus cabells daurant-los, mentre una fina brisa s'encarrega de bellugar-me el vestit blanc. Quan una frase em ve al cap "El primer error és com el primer petó, mai s'oblida". L'error em persegueix i sé que ha canviat el rumb de la meva vida. Un error amb cara i ulls, amb mots que em fan sagnar l'ànima i amb cames llargues per córrer per si me'n vull escapar. Em culpabilitzo, m'odio, i sé que ara, a hores de la meva mort, tornar enrere és impossible. Necessito sentir la calma per viure el que em queda en pau amb mi mateixa.

Los que hay han cambiado

Últimament em llevo amb una emissora musical, que fa que el meu despertar sigui més tranquil que quan ho faig amb l'estrident so del despertador.

Però ahir em van deixar a mitges amb una cançó que sempre m'ha agradat. Així que avui, un cop el sol ja m'ha besat els ulls em dono el gust de sentir-la sencera.

Gaudeix-la o passa de llarg. Bon dia.

Cul i cap quadrat

No m'importa dedicar tot el temps que dedico a la feina després de la feina. Gaudeixo buscant nous recursos, fent mil-i-un cursos, escapçant obres per a interpretar, gravar-los i editar els vídeos, fer powerpoints amb o sense ells, actualitzar el bloc de classe i buscar noves propostes per afegir-hi, remenar nous programes, aprendre a fer pàgines web o a utilitzar noves eines...

Però aquests dos últims anys, el meu cap està començant a patir una metamorfosi inesperada. Per una banda, cada dia sumo un al conjunt de cabells nevats (no justament de caspa), i per l'altra, molt més preocupant, el meu rostre està començant a adquirir una forma geomètrica d'angles rectes que juraria que em sona.

Nit de nois

Els iogurs, els egipcis, psicologia, Cleopatra, els porcs, les vaques, el poble, la presó, Índia, la gran ciutat, el clergat, els vicis, Sàpiens, canvis socials, Maryilin, les religions, política, ambició, les angines, feina, les dents... Sí senyor, va ser una gran nit.
Gràcies nois, m'agrada que ens facin fora del pub al matí després d'aquestes converses! Això sí, el proper dia beuré menys.

Manies

No soporto les corbates ni els caps que hi estan lligats.

I si l'estiro i te la trec?

Fent el mico

Avui, ens calia fer revisió d'allò après amb els menuts. Tot i que l'observació directa en aquesta edat aporta el 90% de la informació, sempre hi pot haver coses que s'escapen, així que de tant en tant he de guardar el meu odi cap a les fitxes en la meva àrea.

A partir de diferents imatges escampades a la pissarra, havien de reproduir amb un dibuix aquelles paraules que ja saben dir en anglès. Tots dibuixaven amb fal·lera, per tal de poder plasmar tant com els fos possible, ja se sap, les ganes de demostrar tot el que saben.

S'apropa una nena pensativa. "What's the problem?" "És que mira, això de dibuixar un monkey és molt complicat i perdo temps, així que he pensat que si ho escric vaig més ràpid." "Wow! Can you write in English?" "Yes!" va a buscar el full i demana orgullosa que miri: MONCI.

Aceptamos pulpo como animal de compañía! D'axiò se'n diu optimitzar el temps i ser una dona de lletres amb cinc anys.