Vas deixar marcir el jardí perquè no sabies cuidar-lo i ara apareixes esperant-ne flors. Ara tornes del passat com un cavaller amb aires de grandesa i no te n'adones que no m'afalaga el teu retorn. El teu discurs de salvador solemne, com si res haguessis esgavellat, sona buit avui.
De veritat, no et molestis, em molesta.
5 comentaris:
Ai!, aquests cavallers que esperen massa coses... Més val no esperar res i estar agraït de tot el que ve com per art de màgia.
ànima, si vols vèncer de debò al cavaller que retorna, no dediquis ni cinc minuts del teu rancor o ràbia a la miserable tasca de la revenja. Un cavaller guerrer no suporta la manca de lluita, ni te'n adonaràs i el tindràs als teus peus mut i pla com una estora. Després, sigues delicada i generosa com una princesa russa;)
Cap intenció de vèncer a ningú, no jugo a guerres, perquè el rancor es difícil de soportar sobre les ales.
I res d'estores, parket ben net! ;)
Bé, bé, buscarem la mopa.
Bona nit!
Dóna al cavaller una regadora, un rasclet i un manual de jardineria. Potser li calgui una segona oportunitat. ;-)
Una segona oportunitat en un altre jardí segur!
Publica un comentari a l'entrada