diumenge, 2 de desembre de 2007

Feliçment trista



Quan treballo les emocions sempre explico que n'hi ha algunes que es poden barrejar. La tristesa, la decepció i la ràbia, poden fer un bon paquet. L'alegria, els nervis i la por en poden fer un altre... i així unes quantes combinacions més. Segurament, el que em costaria més que entenguessin és que avui estic trista i sóc feliç.

4 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

no n'és gaire de difícil... quan acabo un bon llibre estic feliçment trist, tot i que em temo que no parles de llibres.

josepmanel ha dit...

I pot semblar una contradicció, però la tristesa, de vegades, és, fins i tot, un sentiment plaent.

vladimir ha dit...

Entenc el sentiment, i si no dura, diria que fins i tot és bo (fa de mal compartir, però crec que és bo)... una mena de nostàlgia dolça, no?

Bé, només espero que aquesta mena de felicitat trista ens faci més forts, sobretot certs dies de solitud una mica costeruda.

ÀnimaAlada ha dit...

jordi, no és ben bé això, però ja se sap que molts sentiments tenen el mateix nom amb diferent emoció.

josepmanel, el problema seria que només la tristesa fós plaent.

nostàlgia dolça? no sé vladi, tornem a estar amb els paranys del llenguatge potser.