dijous, 10 de gener del 2008

Ser pare

Havia sentit que els pares són aquells que…
estimen als seus fills per damunt de tot, els expliquen contes abans d’anar a dormir, els besen les ferides, els protegeixen i en tenen cura, juguen amb ells, es preocupen del que els pugui passar, els ajuden a fer els deures, els ensenyen la diferència entre el bé i el mal...

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Un pare hauria de ser això i moltes coses més, però d'alguna manera, aquest post no sembla que sigui precisament d'agraïment...

Anònim ha dit...

I sobretot, sobretot, els donen totes les "armes" per ser lliures. Excel·lent video.

T'hi espero cap a les set, tant de bo el destí aquesta vegada s'hi posi bé;)

LoveSick ha dit...

És dur de dir però això no ho ha fet mai el meu pare biològic.

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs no xexu.

Ramon, sempre hi ha algú altre que et dóna les armes, una mare, potser. Sembla que el destí de moment s'hi posa d'esquena, però qui sap.

Potser ha fet les altres coses de les que parla el xexu...

Anònim ha dit...

He entés pares en el sentit genèric de pares i mares (biològics o no). Una mare? és clar.

Ooooh! en tot cas, tens el destí a les mans, ja ho saps.

Una abraçada.

r.

ÀnimaAlada ha dit...

Això de tenir el destí a les mans fa respecte, ho sabies? :) Jo que creia que erem nosaltres qui estàvem a les mans del destí... un petó!

mossèn ha dit...

em sembla que tornaré a repetir !!! ... salut

Anònim ha dit...

I els que plorem d’amagat quan ens adonem que ens hem equivocat amb aquella paraula injusta, amb aquell gest innecessari...

ÀnimaAlada ha dit...

mossèn, i jo me n'alegraré molt!

josepmanel, errar és humà, i em sembla que en aquestes alçades ningú té cap dubte de que ets un bon pare!