Manies

No soporto les corbates ni els caps que hi estan lligats.

I si l'estiro i te la trec?

Fent el mico

Avui, ens calia fer revisió d'allò après amb els menuts. Tot i que l'observació directa en aquesta edat aporta el 90% de la informació, sempre hi pot haver coses que s'escapen, així que de tant en tant he de guardar el meu odi cap a les fitxes en la meva àrea.

A partir de diferents imatges escampades a la pissarra, havien de reproduir amb un dibuix aquelles paraules que ja saben dir en anglès. Tots dibuixaven amb fal·lera, per tal de poder plasmar tant com els fos possible, ja se sap, les ganes de demostrar tot el que saben.

S'apropa una nena pensativa. "What's the problem?" "És que mira, això de dibuixar un monkey és molt complicat i perdo temps, així que he pensat que si ho escric vaig més ràpid." "Wow! Can you write in English?" "Yes!" va a buscar el full i demana orgullosa que miri: MONCI.

Aceptamos pulpo como animal de compañía! D'axiò se'n diu optimitzar el temps i ser una dona de lletres amb cinc anys.

Afalaga'm

Avui sí, avui deixo que m'afalaguis. Aprofita-ho, no és quelcom que permeti fer sovint. De fet, les meves respostes tallants acaben desanimant a aquell que ho intenta.

Estic orgullosa. El resultat és gratificant. Un cop comparada la feina amb la resta, sé que la meva és bona. Millorable, també. Els agraïments de les famílies em reconforten, els somriures dels nens fan que continuï innovant... però mai res del que faig és prou bo per mi mateixa.

El reconeixement dels companys de professió m'ha animat. Avui, i sense que serveixi de precedent, bravo per mi!

Si ho hagués sabut abans

La casa està més ordenada que mai, s'hi respira un aire diferent, de fet, gosaria a dir que sembla més una llar. El comandament canvia de mans sovint, ja no en tinc l'exclusiva. Els objectes del bany no estan al lloc que jo els havia deixat. Al arribar el correu ja no és a la bústia. No allargo hores a la feina. La nit és més càlida encara que ja no tingui tot el llit per mi. M'agrada obrir la porta sabent que el meu somriure és correspost. M'il·lusiona saber que hi ets.

Jo també hi era

Com sempre les dades ballen, molts, la majoria i amb això n'hi ha prou. Potser ningú es molesta a comprendre, titlleu-nos de hippies o vividors. Sabem que l'educació és un dret i no un negoci, i per a que així sigui utilitzem el nostre dret a vaga.

Eloy, completament d'acord.

És com un llibre?

Què passa quan vols saber la continuació d'un llibre però no goses a passar la pàgina? I què passa si, per por, mai passes la pàgina i et perds un final fantàstic? I si quan et decideixes, el llibre resulta mediocre? I si no t'agrada? I si et decep?

Tinc

Tinc la casa més o menys neta, una pila de feina per corregir, els llavis tallats, una crema que els cura, un mono que em queda la mar de bé, un ColaCao que m'espera, molts cds a la taula que no sé què hi fan, atacs de gandulitis, les ungles massa curtes, l'armari miraculosament ordenat, els alumnes esverats, la samarreta amb pudor de fum per l'assassinat, ganes que arribi el divendres, les piles carregant-se per la sessió de grabació, fred als peus, qui me'ls escalfa, uns bons actors pel rodatge de dilluns, atacs de feinitis, amics, l'agenda plena de reunions, por de pifiar-la, fulles a la galeria, un somriure cada matí, mails pendents de contestar, cartes del banc a la bústia, una colònia que m'anima...

I tot i així, alguns diuen que no és més feliç qui més té.

Després de la cendra 40

He sentit dir, que demà s'acaba la disbauxa, el ballar i fer el ximple, i que el culpable va de cap a la foguera.
Diuen que una vella xaruga amb set cames, i un bacallà a la mà, està disposada a poasr fi a la festa sense limits i a posar-nos a tots a dieta. Vols dir que se'n sortirà?

Els desenfeinats

Si la decisió és entre dos, l'opinió de la tercera, quarta i cinquena sobren.
És potser que no teniu feina? O una vida massa avorrida?