Tinc la casa més o menys neta, una pila de feina per corregir, els llavis tallats, una crema que els cura, un mono que em queda la mar de bé, un ColaCao que m'espera, molts cds a la taula que no sé què hi fan, atacs de gandulitis, les ungles massa curtes, l'armari miraculosament ordenat, els alumnes esverats, la samarreta amb pudor de fum per l'assassinat, ganes que arribi el divendres, les piles carregant-se per la sessió de grabació, fred als peus, qui me'ls escalfa, uns bons actors pel rodatge de dilluns, atacs de feinitis, amics, l'agenda plena de reunions, por de pifiar-la, fulles a la galeria, un somriure cada matí, mails pendents de contestar, cartes del banc a la bústia, una colònia que m'anima...
I tot i així, alguns diuen que no és més feliç qui més té.
4 comentaris:
Sí, jo també faig pudor de fum i encens. Però els bunyols de bacallà i el vi calent d'ahir vespre s'ho valien.
Ânimus! ànima.
En el teu inventari li falten coses que a mi em farien més feliç que les que dius.
Rodatge? És que ets una actriu famosa i no ho sabem? Rectifico... i no ho sé?
això de l'assassinat... comences a preocupar-me? o fem un llibre "El misteriós assassinat de l'actriu dels peus freds"
jeje bon títol jordi, però és que a la teva escola no cremàveu el senyor Carnestoltes?! ;)
xexu l'inventari no són només coses que em fan feliç, sinó "possessions" bones i no tan bones. I res d'actriu, de pallassa en tinc un bon tros, però es tracta d'una activitat que he organitzat per als meus alumnes. Ja se sap! les noves tecnologies donen molt de si!
ai vladi... ja veig que ho vas celebrar com cal!
Publica un comentari a l'entrada