divendres, 15 d’agost de 2008

I si mirem cap a una altra banda?


Ja de menuda, quan els meus ulls van arribar a veure-hi per damunt de la taula, m'agradava ser espectadora de tot el que succeia al meu voltant, aprenent que si no fas gaire soroll pots veure-hi més que qualsevol altre.
Fent un repàs a les seves expressions i converses em dono la llicència de jugar a endevinar que hi ha més enllà. Avui el joc resulta decebedor.
Els qui aparenten ser el que no són però creuen ser, els que s'aprofiten, els que sempre han de tenir raó, els que parlen sense escoltar perquè només volen ser escoltats, els que se senten sols, els que no ho estan però els agradaria estar-ho... i jo... que ho comprenc tot però comparteixo poc... millor no rascar massa per saber què hi ha sota.
Així que em vaig evadint, i la meva mirada i orelles queden lluny, lluny, lluny.



6 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo també sóc de mirar el meu voltant i entendre què passa i com és la gent. Però he descobert que també hem de donar alguna que altra explicació de nosaltres, mostrar-nos una mica, perquè si no correm el risc de quedar-nos tancats en nosaltres mateixos, i no deixar-hi entrar ningú.

Jordi Casanovas ha dit...

és un joc que quan comences a practicar-lo vol dir que allà on ets no hi ets massa

ÀnimaAlada ha dit...

en prenc nota nois! ;)

mossèn ha dit...

t'acompanyo ??? ... salut

vladimir ha dit...

Potser si que a vegades cal mirar cap un altra banda, m'identifico molt amb aquesta mena de decepció que expliques. Però fem-ho amb la màxima discreció, educadament, mai se sap si en algun moment o altre nosaltres també caiem en els errors que comentes.

Ànima, que no has anat a ballar aquest any? Ahir vaig sopar a Gràcia, compromís avorridot, i m'allunyava imaginant la noia que podies ser. Això sí, educadament, que em van convidar de cor.

ÀnimaAlada ha dit...

mossèn sempre va bé la bona companyia!

vladi, ho sé, vaig en compte... justament perquè jo també sóc 100% criticable, i potser si ens haguessim vist a Gràcia també haguessis anat lluny, lluny, lluny. ;)