diumenge, 17 d’agost de 2008

Pre i post eclipsi


Amb aquesta imatge suposo que ja et responc.
Ahir la nit era perfecta i l'eclipsi de lluna li acabava de donar més encant, però em van abandonar pel Gamper, i evidentment, vaig trobar una bona alternativa entre places i carrers guarnits.
Ni rastre de tu al racó literari ni a la plaça de la Rodoreda, però serà que estàs de vacances i evites la literatura o simplement les ales. Un altre any serà.

8 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Ara m'has fet pensar en la cançó aquella del porqué, porqué? los dingos por el futbol me abandonas...;)

Bona Festa de Gràcia

XeXu ha dit...

Serà que els eclipsis venen acompanyats de coses màgiques? Un altre cop serà.

ÀnimaAlada ha dit...

jordi, ben bé igual que la cançó! ;)

xexu, podria ser.

mossèn ha dit...

la veïna sí que em té eclipsat !!! ... per cert, "serà" per la grandària dels seus ... salut

vladimir ha dit...

Espero que no sigui un altre any, deixem-ho en un altre dia. Espero tenir més sort i trobar-nos al tombar la cantonada més maca. Espero i confio en la sort, en la bona sort i alguna pista. Espero que aviat ens trobem, i guanyar la partida junts, de tot cor.

ÀnimaAlada ha dit...

ai mossèn... la grandària dels seus ulls!

Doncs un altre dia vladimir, però hi ha massa cantonades maques, i no se'm dóna gaire bé jugar a jocs de pistes. Quin és el premi?

vladimir ha dit...

No! només hi ha una cantonada especialment maca, la que tú triis per trobar-nos, el millor lloc de l'Univers. Una cantonada única, diferent, la nostra cantonada, un lloc on les coses poden ser tal com les esperem. Meravelloses.

Premi: un bon sopar? Tu triaries els plats, evidentment, a mi m'agrada tot; però el vi, vermell de la teva terra, cal regar bé la llavor d'una bona amistat. Esperança. I després, per acabar... mmmm... volar. Sense destí concret. Estens les ales i que ens porti el vent. A la fi del món, que sempre viatja amb nosaltres i no ho sabem, perquè no és un lloc sinó una ideació de la bellesa... I no segueixo perquè ja veig que t'estàs posant vermella;)

Ala! un petonàs.

ÀnimaAlada ha dit...

això de triar els plats dels altres és arriscat... que et sembla si cadascú es tria el seu? et fa res si no t'acompanyo amb el vi? però ja triaré la cantonada! i sí, has encertat el color...
un petonàs!