dissabte, 30 d’agost de 2008

Reunió de bruixes


De petits ens posàvem a prova passant pel carreró i fent-nos els valents.
Cobert, brut i fosc, realment feia por.
Mils eren les històries que ens inventàvem d'aquell racó de poble datat del segle XIII; cap de verídica, també us ho he de dir, però si hi afegíem sorolls fantasmagòrics, les esgarrifances estaven assegurades...

4 comentaris:

vladimir ha dit...

No fotis que ets de Cervera! Encara ens coneixerem. Amics editors de la ciutat m'hi han convidat múltiples vegades, i m'han explicat la tradició de l'Aquelarre, i de la Passió, i de les estades de músics... Magnífica ciutat, les vistes dels capvespres no les inventa ni la bruixa més viva.

Bruixeta alada, si fas encanteris no pensis en mi, sóc tirant a cobard i amb aquestes coses no s'hi juga;)

ÀnimaAlada ha dit...

d'aquí, d'allà... qui sap? les postes de sol fantàstiques, ben cert.
Editors? Segur que amb l'alcalde us avindríeu també, teniu idees polítiques semblants.
Els cobards tenen encant més que encanteris.
Ah! i felicitats! ;)

vladimir ha dit...

Segur que en Valldaura és un home llest i acostumat a fer-ho fàcil. A més, com a inspector deu estar acostumat a fer la vista grossa i no tocar gaire la pera;)

Moltes gràcies!

ÀnimaAlada ha dit...

a veure si ens coneixerem i tot... :)
és un bon home, massa i tot per ser polític...:?
moltes de res!