De petits ens posàvem a prova passant pel carreró i fent-nos els valents.
Cobert, brut i fosc, realment feia por.
Mils eren les històries que ens inventàvem d'aquell racó de poble datat del segle XIII; cap de verídica, també us ho he de dir, però si hi afegíem sorolls fantasmagòrics, les esgarrifances estaven assegurades...
4 comentaris:
No fotis que ets de Cervera! Encara ens coneixerem. Amics editors de la ciutat m'hi han convidat múltiples vegades, i m'han explicat la tradició de l'Aquelarre, i de la Passió, i de les estades de músics... Magnífica ciutat, les vistes dels capvespres no les inventa ni la bruixa més viva.
Bruixeta alada, si fas encanteris no pensis en mi, sóc tirant a cobard i amb aquestes coses no s'hi juga;)
d'aquí, d'allà... qui sap? les postes de sol fantàstiques, ben cert.
Editors? Segur que amb l'alcalde us avindríeu també, teniu idees polítiques semblants.
Els cobards tenen encant més que encanteris.
Ah! i felicitats! ;)
Segur que en Valldaura és un home llest i acostumat a fer-ho fàcil. A més, com a inspector deu estar acostumat a fer la vista grossa i no tocar gaire la pera;)
Moltes gràcies!
a veure si ens coneixerem i tot... :)
és un bon home, massa i tot per ser polític...:?
moltes de res!
Publica un comentari a l'entrada