dimecres, 6 d’agost del 2008

Sense solució



Sóc un cas particular, l'únic en la seva carrera.
Però en això no vull ser diferent.
Caldria estudiar-ho, em diu. Amb els corticoides en teoria hauria d'estar solucionat.
I és evident que el tractament no ha funcionat.
S'acaben les alternatives, i m'he de conformar amb un recurs ràpid mentre s'ho pensa i una encongida d'espatlles. Tres mesos i ja veurem.
Portem quasi 4 anys...

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Em sap greu llegir aquestes paraules, sobretot perquè dir que et milloris no serveix de res. Ho sento, només et puc enviar ànims i una abraçada molt forta.

ÀnimaAlada ha dit...

no cal que ho sentis xexu, diuen que no hi ha mal que cent anys duri (supsos pq ningú de nosaltres viurà per a comprovar-ho) ;)

Anònim ha dit...

Un petonàs guapíssima. Vés que quan no sé que dir em surten els petons. Molts petons.

ÀnimaAlada ha dit...

és el que més em convè ;)

mossèn ha dit...

tot té solució ... fins i tot aquest sudoku que porta 3 dies fent-lo !!! ... salut

Anònim ha dit...

Per molts anys! si notes ventet pensa en un rus que també bufa;)

ÀnimaAlada ha dit...

aquest rus es fa estimar...