Vaig anar a dormir amb moltes cabòries més importants i presents. Però coses de la ment... Avui he somiat amb tu.Et perdonava de veritat, de cor, a pesar de tot el que vas fer. Et felicitava per estar bé i et donava ànims per a seguir endavant de millor manera. I sobretot, donava gràcies a les divinitats per no estar amb tu.
M'he aixecat tranquil·la.
3 comentaris:
Potser és que perdonar és una bona teràpia per assolir la pau interior. Algunes coses se'ns enquisten, i fins que no les traiem, tot pot resultar molt complicat.
quines coses té el cervell, que ens fa fer coses quan dormim.
xexu, una manera molt maca d'explicar-ho, sí senyor!
doncs sí jordi, i cinc somnis en una nit!
Publica un comentari a l'entrada