dijous, 21 de gener del 2010

Dibuixa'm i treu el millor de mi


Tot i la poca edat i la manca d'experiència, no hi havia espai per a la vergonya. Des d'allà, no tocava ni un mil·límetre de la meva pell, però el meu cos s'escalfava talment com si ho estés fent. Es fixava en cadascuna de les meves corves i les recorria atentament amb aquells ulls brillants que em penetraven i m'excitaven des de la distància.
Cada cop que alçava la vista del quadern i, amb el llapis traçava suaument una línia, sabia que em peretenyia. Carícies de carbonet.
Aquell mig somriure de satisfacció i plaer em distorcionava la percepció del temps. I la nit, que queia taaan ràpid... s'encarregava de la resta.

6 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

how long...

ÀnimaAlada ha dit...

ja ho pots ben dir...

Sergi ha dit...

Però aquesta tornada promet, com a mínim és ben alegre. Espero que posteriorment et resseguís les corbes però prescindint del carbonet.

ÀnimaAlada ha dit...

vaja, m'alegra que t'alegri! però no puc prometre una tornada tornada. De moment, ja és un pas.

Eloy ha dit...

benvinguda ;)

ÀnimaAlada ha dit...

Gràcies Eloy!