divendres, 10 de maig de 2013

Com fer viatges endebades

Ens agrada la vida tranquil·la, amb vida social, però la justa per no empatxar. No obstant, sembla que l'arribada de la petita ha desfermat en tots els amics, parents i coneguts una patologia coneguda com la visititis. Per sort o per desgràcia, part d'aquest cercle social està repartidet per tota la geografia catalana i arribar fins a Barcelona, sovint, suposa una expedició no apta per a cardíacs.


-Ànima, dijous havíem pensat de venir-vos a veure que tinc festa. Com us va?
-Perfecte. Com vindreu, amb cotxe?
-No, agafarem el tren per no perdre'ns.

Dijous em vaig aixecar aviat, volia fer una mica de neteja abans que es despertés l'Animeta, per poder dedicar-li després tot el temps que es mereix. però no va poder ser perquè quan em poso a arreglar casa sempre em sembla que hi ha alguna cosa més per fer. Va ser un dia de molts canvis de bolquers, la petita reclamant l'atenció que no li estava donant, d'anar a comprar, i de fer una coca per la visita de la tarda.

-Ànima?
-Sí, on sou?
-Som a Sants, el tren ha anat amb retard... pfff... ara és un embolic venir, perquè després hem de tornar... no tindrem temps de veure-us i agafar el tren de tornada... estic agobiat i no entenc les teles aquestes de l'estació... aquí ningú ens diu res... jo que sé però... pfff... que tornem a marxar... quan aneu al poble aviseu-nos... 

Què?! Com?! El gènere humà cada dia em soprèn més. Callo, somric i penso que el tema dóna per uns quants posts.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Pels que vivim o hem viscut a la ciutat ens sembla molt evident com funciona el sistema de transports, en realitat és fàcil. Però si no hi estàs acostumat estic segur que pot estressar molt. Ara, això de tornar a marxar sense fer la visita...

Rach ha dit...

Suposo que la visita et va fer anar de cul i que al final et truquessin per dir que no venien et va sentar malament. Cadascú va a la seva!

ÀnimaAlada ha dit...

Sóc de poble, i entenc a la perfecció l'estrés que els pot suposar a alguns la capital. Ara, per unes quantes parades no cal quedar malament :)
I sí Rach, encara sóc molt novata i movilitzar-me amb la petita és tot un món.