dijous, 23 de maig de 2013

El que et falta




Es desperta a mitja nit neguitós, fa temps que ja no és el que era, diu que és feliç però els seus ulls diuen que no del tot. Intenta aparentar normalitat i fortalesa, però ella sap que té el cor esquinçat . Se'l mira des de l'altra banda del llit i no sap com actuar, les paraules tranquilitzadores i la seva psicologia barata d'anys enrera sembla ja no funcionar. Sent que l’està fallant. Voldria estalviar-li tot el patiment. Prova amb les abraçades, amb els petons... però això no serveix per substituir el que li falta.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Em quedo sense paraules, no sé si entendre el que sembla evident. En tot cas, espero equivocar-me, que no tingui res a veure amb el que penso, que sigui inventat...

ÀnimaAlada ha dit...

Buf... doncs no sé que entens XeXu, inventat o no, no diuen que la vida sempre supera la ficció?