dijous, 25 de juliol del 2013

Mafaldejant

La primera vegada que vaig descobrir les tires còmiques/crítiques de Mafalda debia tenir uns vuit anys. Va ser en un calendari de sobretaula que li havien regalat a ma germana. Ella, ordenada que és, el va deixar allà, sobre la taula, que com diu el seu nom és on li tocava estar.  Però no li feia cap mena de cas. 
I jo, amb una dèria desfermada de dibuixar-ho tot, i de fixar-me amb els dibuixos d'altres, no em vaig poder estar d'apoderar-me'n com qui no vol la cosa. Una tira per cada dia de l'any! Per mi era un luxe. No sempre entenia les ironies de Quino, però la Mafalda, després d'aquells 365 dies i d'una carpeta que vaig folrar amb el calendari que va durar força més, va esdevenir un personatge entranyable que forma part de la meva vida.






3 comentaris:

Sergi ha dit...

Caram tu, sí que et fa efecte la Mafalda que els teus anys tenen 356 dies!! Realment, Quino té molta vista, els seus comentaris àcids fets des dels ulls d'una nena sovint no poden ser molt encertats. I a sobre fan pensar!

ÀnimaAlada ha dit...

jijiji osti tú, quina pifia! ni me n'havia adonat, no vaig bé... :)

ÀnimaAlada ha dit...

Arreglat! com dic als meus alumnes quan m'equivoco... "m'agrada que estiguis al cas!"